Canvis

45 bytes afegits ,  19:18 28 oct 2012
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:marin.jpg|right]]
 
[[Image:marin.jpg|right]]
'''Josep Marin i Morell''' naixqué én el centre històric de la capital autonòmica, én la ciutat de Valéncia, en 1932. Fill de republicàvalencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut enla dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én Elig a on casà en Marita Ferrer.  
+
'''Josep Marin i Morell''' naixqué én el centre històric de la capital autonòmica, én la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]]. Fill de republicàvalencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut enla dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer.  
    
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, MARÍN crea én Elig en 1976 el “Grup Cultural Ilicità Regne deValéncia” (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i juntad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  
 
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, MARÍN crea én Elig en 1976 el “Grup Cultural Ilicità Regne deValéncia” (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i juntad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  
   −
Per aquell llavors, Marín és elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  
+
Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  
    
Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “Lo Rat Penat” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.  
 
Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “Lo Rat Penat” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.  
Llínea 27: Llínea 27:  
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità TonicoSansano, a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova jove directiva que hui presidixc, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  
 
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità TonicoSansano, a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova jove directiva que hui presidixc, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  
   −
Després de la debacle d'UV s'afilia a “Coalició Valenciana” que acabaa bandonant decepcionat.  
+
Després de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acabaa bandonant decepcionat.  
    
Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  
 
Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  
   −
Aficionat de l'Elig CF i del Valéncia CF, funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.  
+
Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.  
    
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com ad ell li agradava que se li nomenara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell, Valéncia, no era només la ciutat del Túria sino tot el territori que inclou les tres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateix abdos identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdos sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.  
 
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com ad ell li agradava que se li nomenara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell, Valéncia, no era només la ciutat del Túria sino tot el territori que inclou les tres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateix abdos identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdos sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.  
Llínea 39: Llínea 39:  
En lo recòrt quedaràn els seus vigorosos discursos, els seus dits en “V”de victòria per tot arreu, les seues mans flamejant “senyeres al vent”, les seues botades celebrant els gols dels seus volguts Valéncia CF i Elig CF; i aquell“colpet” que donava en la seua ma damunt de la taula en tertulies, dinars, sopars, i reunions.  
 
En lo recòrt quedaràn els seus vigorosos discursos, els seus dits en “V”de victòria per tot arreu, les seues mans flamejant “senyeres al vent”, les seues botades celebrant els gols dels seus volguts Valéncia CF i Elig CF; i aquell“colpet” que donava en la seua ma damunt de la taula en tertulies, dinars, sopars, i reunions.  
   −
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "9 d´Octubre" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant  de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians.  
+
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant  de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians.  
    
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". Encara que nos va supondre una gèrra d'aigua freda la seua pèrdua o tal volta una "putada", lo cert es que la millor data que un valencianiste pot "triar" per a morir es precisament el "9 d´Octubre", i Marín tingué eixe "privilegi". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.  
 
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". Encara que nos va supondre una gèrra d'aigua freda la seua pèrdua o tal volta una "putada", lo cert es que la millor data que un valencianiste pot "triar" per a morir es precisament el "9 d´Octubre", i Marín tingué eixe "privilegi". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.