Canvis

Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacific]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.

Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacific]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.

L’[[Oceà Atlantic]] es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.