6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «300px|right La '''Revolució Francesa''' (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de...».
[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]]
La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i va suposar la conquesta del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clericat]].
A finals del [[segle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava somesa a l'[[Antic Règim]]. Era, dons, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució.
La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tenir un caràcter [[Lliberalisme|lliberal]], en l'excepció del violent periodo [[jacobinisme|jacobí]].
La darrera etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat ([[1799]]) encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]], en el que finalisa el periodo revolucionari.
[[Categoria:Revolució Francesa]]
La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i va suposar la conquesta del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clericat]].
A finals del [[segle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava somesa a l'[[Antic Règim]]. Era, dons, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució.
La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tenir un caràcter [[Lliberalisme|lliberal]], en l'excepció del violent periodo [[jacobinisme|jacobí]].
La darrera etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat ([[1799]]) encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]], en el que finalisa el periodo revolucionari.
[[Categoria:Revolució Francesa]]