6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Barcelona''', situada a la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]], de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2008">Senyes de l'[[INE]], corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2008]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.
'''Barcelona''', situada a la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]], de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], el mar [[Mediterràneu]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2008">Senyes de l'[[INE]], corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2008]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.
Barcelona, a mijan [[segle XI]], va convertir-se un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal comuna|sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.
La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>
A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
Cap a finals del [[segle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent segle, i en motiu de l'estada el [[1802]] durant els mesos d'octubre i novembre de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es van eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>
== Geografia ==
=== Localisació ===
Situada a la costa de la mar [[Mediterrànea]], Barcelona s'assenta en una plana formada entre els [[delta fluvial|deltes]] de les desembocadures dels rius [[Llobregat]], al sud-oest, i [[riu Besòs|Besòs]], al nort-est, i llimitada pel sud-est per la llínia de costa, i pel nort-oest per la serrada de [[Collserola]] (en el cim del [[Tibidabo]], 516,2 m, com a punt més alt) que seguix paralela la llínia de costa encaixant la ciutat en un perímetro molt definit.
La part del [[pla de Barcelona]] més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el [[Tossal del Carmel|Carmel]] (265,6 metres), [[Monterols (Barcelona)|Monterols]] (127,3 metres), el [[Putget]] (182,7 metres), el [[Tossal de la Rovira (Barcelona)|Rovira]] (206,8 metres) i la [[Tossal de la Peira|Peira]] (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (184,8 metres).,<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[Altitut]]s preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> i el mont [[Táber]] de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el núcleu històric de la ciutat.
El terme municipal de la ciutat llimita, de sud a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis d[[el Prat de Llobregat]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Cerdanyola del Vallès]] queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona.
Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a més de l'enclavament de [[Santa Creu d'Olorda]], a cavall entre el [[Vallès Occidental]] i el [[Baix Llobregat]].
== Història ==
=== Des de la fundació fins al segle XVIII ===
Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restes finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'aquest període en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, així com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.
Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i després s'hi van establir els romans.
En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]]'', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.
Al [[segle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi van instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment al [[segle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un segle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins a [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica van fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció el [[985]] i donà pas al periodo comtal
Diversos pergamins medievals del [[segle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.
== Referències ==
== Referències ==