1334
edicions
Canvis
→Evolucio
Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formacio fixa, es dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formacio d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funcio. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formacio fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal.
Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formacio fixa, es dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formacio d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funcio. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formacio fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal.
Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegio]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.
Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegio]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.
Despres de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atencio se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar.
Una excepcio fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. [[Suïssa]] tingue gran exit en la seua infanteria.
L'aparicio de l'arma de foc donà l'infanteria atra arma en que podia perforar l'armadura del cavaller, es dir, el fusil. Com resultat, el soldat d'infanteria tambe experimentà un renaiximent en el camp de batalla. Inicialment, el mosqueter protegit per tropes en piques irlandeses en formacions tancades com el terç espanyol, en una taxa creixent de foc dels mosquets i l'adicio de la bayoneta.
L'epoca de Napoleo va vore a un predomini de l'infanteria en el camp de batalla. L'infanteria s'agrupen en batallons, que depen de les circumstancies en el camp de batalla se posaren en diferents configuracions:
Llinia: tots els soldats d'una unitat de peu al costat de l'atre. Per lo general, havia tres fileres darrere de l'atra. Esta era una formacio defensiva tipica: tots els soldats al mateix temps feen foc de mosquet.
Tancada: Esta formacio fon utilisada com defensa contra l'envestida de la cavalleria.
Columna: Se componia de dos tipos. Un d'ells era per a la marcha, quan una unitat al camp se dirigia. L'atre fon en el propi camp de batalla: els homens se fleixinaven junts, no disparen, pero en la bayoneta amerada.
Orde mixt: Esta formacio fon una combinacio de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formacio s'utilisa principalment en els eixercits francesos.
Ademes d'aço, havia:
D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discrecio en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs.
Fins amijanats del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena es cada volta mes dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos tambe l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 homens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven.
Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, amijanats del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat.
[[Categoria: Unitats militars]]
[[Categoria: Unitats militars]]