1334
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Tres anys despres, en 1906, Lugones fa el seu primer viage a Europa despres de l'exit de la seua primera reunio de poemes importants Els crepusculs del jardi.
Tres anys despres, en 1906, Lugones fa el seu primer viage a Europa despres de l'exit de la seua primera reunio de poemes importants Els crepusculs del jardi.
Viage que repetirà en 1911 despres de Llunari sentimental.
Viage que repetirà en 1911 despres de Llunari sentimental.
Dos eixides a l'estranger, obligades en un argenti que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria la seua millor discipul: Jorge Luis Borges.
Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada a el seu païs increment l'interes d'abdos escritors per les temes nacionals.
Borges al tornar publica Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.
Lugones escriu varies conferencies sobre el Martín Fierro que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en 1913 enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, es el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oracio funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"
En 1920 publica "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta mes del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la politica no es la seua unica passio, Lugones se seguix interessant per la ciencia i d'este interes sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"(1921) que vers sobre la fisica moderna, influencia d'estos estudis els vorem tambe en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciencia ficcio. Escriu tambe com un simboliste tarda les pagines de "Les hores rossejades(1922).
Pero el gran escandal tindra lloc un dia de juliol de 1923, quan Lugones pronunciara una incendiari conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".
La virulencia de les seues paraules i el to exaltat de les seues idees provocaran la repulsa de les forces democratiques que començen a vore-li com un perill. Els diaris mes progressistes ho presenten com un nacionaliste que copia els pijors models estrangers . El líder socialiste Alfredo Palacios lo crida chauvinista.
Pese a aixo les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en 1930 en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importancia en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.
I en el circul dels escritors mes jovens, entre els que se trobava Borges que no arribe mai a visitar-ho, tambe se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jovens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despres de la seua mort.
Feu falta que desapareixquera l'home que atreya la polemica, per a que la seua obra fora considerada en serenitat. I decepcionat per la marcha de l'historia politica argentina i potser desenganyat, una volta mes de les seues idees politiques, se suïcida el 18 de febrer de 1938 en l'habitacio d'un hotel en el Tigre, una localitat propenca a Buenos Aires. Ho fa un any despres del suïcidi d'[[Horacio Quiroga]], mesclant arsenic i whisquy.
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria: Escritors]]