1334
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Leopoldo Lugones naixque en la Vila de María del Rio Seco,en la provincia argentina de Córdoba,un dissabte 13 de juny de 1874. Els Lugones se preciaven ya de se...».
Leopoldo Lugones naixque en la Vila de María del Rio Seco,en la provincia argentina de Córdoba,un dissabte 13 de juny de 1874. Els Lugones se preciaven ya de ser una familia cordovesa d'antic casta, la seua ascendencia crioll se remontava al Perú del sigle XVI, i els seus yayos coneixqueren l'Argentina dels primers anys de l'independencia.
Des de chiquet Lugones convixque en els noms dels procers i fundadors de la Patria, families lligades per parentesc o amistat en la seua. Esta diferencia en els fills dels emigrants estrangers, que l'adoptà com un esqueixe d'hidalguía aristocratica, fon potser determinant en el nacionalisme extremat que professà politicament.
Deprengue les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educacio catolica estricta.
Mes tart concorreria a la menuda escola d'Ojo d'Agua dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.
Curs el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicacio com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als dihuit anys en el periodisme i en la lliteratura.
Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en 1898 decidix instalar-se en Bons Aires.
Rubén Dario ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable".
La seua treballe esporadic en distints diaris de Buenos Aires se vorà reforçat per un ofici en correus que no li durarà massa temps.
Una ocupacio singular: fa la cronica de succesos en el diari La Montanya. Mes tart ingres en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici D inspector d'ensenyança mija.
La seua activitat politica no cessa, pese a la seua rapit abando del socialisme, i en 1903 apoyo la candidatura de la conservador Vila per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.
Revistes importants com La Biblioteca que dirigia Paul Groussac, publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de 1897, any en que naix el seu unic fill.
Entre 1896 i 1903 desenroll la seua actuacio socialista, en companyia de quins serien tambe escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador Roberto Payró, Albert Gerchunoff autor d'Els Gauchos Jueus, Manuel Ugarte i Jose Ingenieros.
Es llavors un militant exaltat que se rebela contra l'orde social impost per l'oligarquia governant.
En l'Ateneu de Bons Aires llig una conferencia-manifesta titulada Professio de fa que es saludada com subversiva i incendiari i el periodic la Vantguarda la descriu aixina: "Cant a la ciencia, i a l'igualtat, fulmina el deu Millo, despreci al clero, espera de l'agitacio del poble, excita a la lluita per l'idea, pinta els seus dolors i sermona el seu triumfo".
Pero es eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsio de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüencia, mida que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.
Tres anys despres, en 1906, Lugones fa el seu primer viage a Europa despres de l'exit de la seua primera reunio de poemes importants Els crepusculs del jardi.
Viage que repetirà en 1911 despres de Llunari sentimental.
Categoria: Escritors
Des de chiquet Lugones convixque en els noms dels procers i fundadors de la Patria, families lligades per parentesc o amistat en la seua. Esta diferencia en els fills dels emigrants estrangers, que l'adoptà com un esqueixe d'hidalguía aristocratica, fon potser determinant en el nacionalisme extremat que professà politicament.
Deprengue les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educacio catolica estricta.
Mes tart concorreria a la menuda escola d'Ojo d'Agua dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.
Curs el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicacio com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als dihuit anys en el periodisme i en la lliteratura.
Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en 1898 decidix instalar-se en Bons Aires.
Rubén Dario ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable".
La seua treballe esporadic en distints diaris de Buenos Aires se vorà reforçat per un ofici en correus que no li durarà massa temps.
Una ocupacio singular: fa la cronica de succesos en el diari La Montanya. Mes tart ingres en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici D inspector d'ensenyança mija.
La seua activitat politica no cessa, pese a la seua rapit abando del socialisme, i en 1903 apoyo la candidatura de la conservador Vila per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.
Revistes importants com La Biblioteca que dirigia Paul Groussac, publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de 1897, any en que naix el seu unic fill.
Entre 1896 i 1903 desenroll la seua actuacio socialista, en companyia de quins serien tambe escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador Roberto Payró, Albert Gerchunoff autor d'Els Gauchos Jueus, Manuel Ugarte i Jose Ingenieros.
Es llavors un militant exaltat que se rebela contra l'orde social impost per l'oligarquia governant.
En l'Ateneu de Bons Aires llig una conferencia-manifesta titulada Professio de fa que es saludada com subversiva i incendiari i el periodic la Vantguarda la descriu aixina: "Cant a la ciencia, i a l'igualtat, fulmina el deu Millo, despreci al clero, espera de l'agitacio del poble, excita a la lluita per l'idea, pinta els seus dolors i sermona el seu triumfo".
Pero es eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsio de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüencia, mida que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.
Tres anys despres, en 1906, Lugones fa el seu primer viage a Europa despres de l'exit de la seua primera reunio de poemes importants Els crepusculs del jardi.
Viage que repetirà en 1911 despres de Llunari sentimental.
Categoria: Escritors