1334
edicions
Canvis
→Desintegracio del poder central i vassallage
Llentament se formà un nou orde que ha rebut el nom de [[feudalisme]].
Llentament se formà un nou orde que ha rebut el nom de [[feudalisme]].
== Iglesia i societat en l'Europa migeval ==
A diferencia del feudalisme, que se caracterisava per l'existencia d'un sinnúmero de poders locals, l'[[Iglesia]] disponía d'una fort organisacio centralisada que constitui la principal força unificadora durant l'Edat Mija. Baix la direccio de l'[[Iglesia]], la cristiandat o Republica cristiana se comprengue com unitat. L'[[Iglesia]] eixerci numeroses funcions propies del govern civil i tingue decisiva influencia sobre tot el desenroll social i cultural. L'Iglesia poseyó tambe un enorme poder material, ya que tenia el dret al delme, la decima part que cada un devia pagar de les seues entrades a l'Iglesia i, ademes, rebe grans donacions de terres.
L'iglesia acompanyava a l'home durant tota la seua vida. Per mig del sacrament del batisme el chiquet se convertia en cristia i rebia un nom cristia. Per mig de la confirmacio el batejat era rebut definitivament en l'Iglesia. La confessio i penitencia absolvían al pecador de les seues pecats. En la celebracio de la Santa Eucaristia el sacerdot consagrava el pa i el vi en commemoracio de l'[[ultima sopar]].
El matrimoni soles era reconegut quan rebia la sancio i bendicio per mig del sacrament del matrimoni. El sacrament de l'ordenacio era conferit als que s'ordenaven sacerdots. El sacrament de l'extrema uncio era donat pel sacerdot abans de la mort. Els sacerdots eren essencials per a la salvacio eterna. Els sacraments els conferia l'Iglesia per intermig dels seus sacerdots.
Durant l'Edat Mija l'Iglesia s'esforçà per suavisar les costums, suprimir els espants de la guerra i imponer l'ideal cristia de la pau. Per mig de la [[Treua de Deu]] l'Iglesia consegui llimitar les accions beliques a certs dies de la semana, quedant prohibit l'us de l'espasa en els dies consagrats especialment a Deu.
L'Iglesia mantenia les seues propis tribunals en el fi de protegir als debils i desamparats i de castigar als que violaven els manaments religiosos i eclesiastics. Administrava justicia segons el [[Dret Canonge]], el dret de l'Iglesia , una recopilacio basada en les [[Sagrades Escritures]], els escrits dels [[Sants Pares]], les resolucions dels [[Concilis]] i els decrets dels Papas.
El pijor crim i pecat era l'[[heregia]], la creencia en erros que, per ser contrari al dogma, havien segut condenats per l'Iglesia. L'heregia era un crim contra Deu i la societat. L'heretic se colocava al marge de la societat religiosa i de la societat civil i era castigat per abdos. Per a perseguir i castigar als hereges, l'Iglesia establi els tribunals de l'[[Inquisicio]].