1334
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil. Habiten la jungla i zones boscoses d'America del sur, America Central i s...».
El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil.
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[America del sur]], [[America Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa es molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Son animals, de visio deficient, mes be crepusculars o nocturns. La familia Tapiridae es una de les mes antigues entre els mamifers, era una dels mes tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot el mon; el fossil de tapir mes vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat el 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
== Especies ==
Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen mes, i un numero d'especies extintes:
* Tapir de Baird , ''tapirus bairdii''
* Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), ''tapirus terrestris''
* Tapir Malayo , ''tapirus indicus''
* Tapir de Montanya , ''tapirus pinchaque''
* TAPIRUS CALIFORNICUS †
* TAPIRUS COPEI †
* TAPIRUS MERRIAMI †
* TAPIRUS POLKENSIS †
* TAPIRUS VEROENSIS †
== Aspecte general ==
El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs son d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage es curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te mes temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen un nomes par de glandules mamaries.
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
Els tapirs adults son lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguars]], [[cocodrils]], [[anacondes]] i els [[tigres]]. Les criatures tambe son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicat, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, mes recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservacio de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo son classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extincio.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Ciències Naturals]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Mamífers]]
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[America del sur]], [[America Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa es molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Son animals, de visio deficient, mes be crepusculars o nocturns. La familia Tapiridae es una de les mes antigues entre els mamifers, era una dels mes tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot el mon; el fossil de tapir mes vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat el 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
== Especies ==
Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen mes, i un numero d'especies extintes:
* Tapir de Baird , ''tapirus bairdii''
* Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), ''tapirus terrestris''
* Tapir Malayo , ''tapirus indicus''
* Tapir de Montanya , ''tapirus pinchaque''
* TAPIRUS CALIFORNICUS †
* TAPIRUS COPEI †
* TAPIRUS MERRIAMI †
* TAPIRUS POLKENSIS †
* TAPIRUS VEROENSIS †
== Aspecte general ==
El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs son d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage es curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te mes temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen un nomes par de glandules mamaries.
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
Els tapirs adults son lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguars]], [[cocodrils]], [[anacondes]] i els [[tigres]]. Les criatures tambe son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicat, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, mes recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservacio de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo son classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extincio.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Ciències Naturals]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Mamífers]]