1334
edicions
Canvis
→Primera Guerra Medica
'''Campanya de Datis'''
'''Campanya de Datis'''
L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els Atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].
L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].
'''La Batalla de Marató'''
'''La Batalla de Marató'''
Artaphernes prengue part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de Marató. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homens, era comandada per Calímac, el polemarca, i les seues deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac sabe que els perses havien desembarcat en la baïa de Marató, girà cami i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell alla. Com que era obvi per la disposicio dels perses que no pensaven marchar en Atenes, els null esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un avant l'atre.
Artaphernes prengue part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de [[Marató]]. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homens, era comandada per Calímac, el polemarca, i les seues deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac sabe que els perses havien desembarcat en la baïa de [[Marató]], girà cami i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell alla. Com que era obvi per la disposicio dels perses que no pensaven marchar en [[Atenes]], els null esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un avant l'atre.
El nove dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïcio. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar Atenes. El 21 de setembre, l'eixercit atenenc eixi a enfrontar als perses. Aço fon provablement una decisio combinada dels generals, encara quan Herodoto diu que havia rotacio de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.
El nove dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïcio. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixi a enfrontar als perses. Aço fon provablement una decisio combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotacio de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.
Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formacio fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despres alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Aço comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero aço era preferible a donar mes temps als arquers perses. El centre grec se redui a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llinia i evitar que la llinia persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.
Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formacio fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despres alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Aço comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero aço era preferible a donar mes temps als arquers perses. El centre grec se redui a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llinia i evitar que la llinia persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.
L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt mes acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava mes alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mida que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formacio, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademes de portar els perses cap a adinse, tambe portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llinia grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 null.