1334
edicions
Canvis
→Primera Guerra Medica
'''La Batalla de Marató'''
'''La Batalla de Marató'''
Artaphernes prengue part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de Marató. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homens, era comandada per Calímac, el polemarca, i les seues deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac sabe que els perses havien desembarcat en la baïa de Marató, girà cami i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell alla. Com que era obvi per la disposicio dels perses que no pensaven marchar en Atenes, els null esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un ante l'atre.
Artaphernes prengue part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de Marató. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homens, era comandada per Calímac, el polemarca, i les seues deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac sabe que els perses havien desembarcat en la baïa de Marató, girà cami i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell alla. Com que era obvi per la disposicio dels perses que no pensaven marchar en Atenes, els null esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un avant l'atre.
El nove dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïcio. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar Atenes. El 21 de setembre, l'eixercit atenenc eixi a enfrontar als perses. Aço fon provablement una decisio combinada dels generals, encara quan Herodoto diu que havia rotacio de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.
Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formacio fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despres alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Aço comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero aço era preferible a donar mes temps als arquers perses. El centre grec se redui a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llinia i evitar que la llinia persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]