4
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una comunitat autònoma situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
El territori, que coincideix principalment amb el medieval ''[[Regne de Valéncia]]'' de la Corona d'Aragó, ha rebut diverses denominacions al llarg del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana'', i recentment s'ha denominat "País Valencià". També s'utilitzen els termes ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Mapa de les ètnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color verd.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].
El poble autòcton preromà del País Valencià van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sud els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nord els [[ilercavons]]. Els íbers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].
Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].
Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar sotmès a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set segles de domini romà, els íbers es van anar integrant gradualment en la nova organització política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en altres zones íberes d'[[Espanya]].
=== Época migeval ===
=== Época medieval ===
El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
El [[al-andalus|domini musulmà]] del País Valencià es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] va ser una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i València va començar a destacar com a gran ciutat.
Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
Entre [[1232]] i [[1245]] el rei [[Jaume I el Conquistador]] va conquerir els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sud de la província d'[[Alacant]], que van ser conquerides per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Així, el regne de Valéncia, en época foral, el conformaven dues governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una sèrie d'institucions polítiques pròpies, si bé baix domini reial de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la demografia, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes des de Catalunya i [[Aragó]] principalment.
L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
L'expansió mediterrània de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un període de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió de la Corona d'Aragó amb la [[corona de Castella|Castella]] sota el regnat dels [[Reis Catòlics]].
=== Época moderna ===
=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentre que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. L'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va perdre la tercera part de la seua població.
Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organització administrativa, basada en la que existia a la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creixement econòmic i demogràfic notable.
=== Época contemporànea ===
=== Época contemporània ===
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametler. La [[industrialisació]] va ser, com a la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, amb excepcions com els nuclis industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el projecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] sí que va ser aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia, i el País Valencià no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del blaverisme ha sigut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ja queda recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentre que la [[indústria]] es desenvolupava de forma considerable, principalment a través de petites i mijanes empreses.
En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les disset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors s'han escollit quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]], seguint l'estela de l'estatut català, es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
== Govern i administració autonòmics ==
== Govern i administració autonòmics ==
La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'empara d'allò que disposa l'article segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}
El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constitueix la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".
El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].
La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
La potestat legislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen el poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.
== Divisió administrativa ==
== Divisió administrativa ==
La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cadascuna d'elles és una entitat amb personalitat jurídica pròpia i compta amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cadascuna de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.
Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.
Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual va ser aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Així, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc atorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vulguin crear [[mancomunitat]]s, podent superar les denominacions comarcals, encara que no les provincials.
:''Veja artículs principals:''
:''Veja articles principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
=== Relleu ===
=== Relleu ===
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metres d'alçada, considerada popularment com la més elevada, pero aquest honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que arriba fins als 1.839 metres; també en este indret trobem l'[[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un altre pic de més de 1.500 metros el trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] amb aiguamolls i marenys, com per exemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de platges d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].
=== Clima ===
=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
La Comunitat Valenciana està banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot a la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipus de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nord i centre de la Comunitat, té hiverns no molt freds a causa de la característica suavitzadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; qunat a precipitacions es concentren a la primavera i la tardor, amb risc de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].
* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterrani típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són freds, els estius són més càlids que en el clima mediterràneu típic amb temperatures màximes que en algunes zones arriben als 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarg de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].
* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nord de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sud limitant amb la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: a mesura que ens dirigim cap al sud de la província d'Alacant apareix un clima més àrid en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llargs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (tardor i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].
* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterrani continentalisat. El clima de muntanya es regeix per l'altitud, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].
=== Hidrografia ===
=== Hidrografia ===
|}
|}
Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
Entre els rius [[alòcton]]s, nascuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix a[[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que amb una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix a les [[Serress Bètiques]], els altres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estiatges i molt temudes les seues crescudes tardorals, que causen [[inundacions]] a les planes aluvials (de nord a sud: la ''Plana'', l'''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Pateixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, agrícola i sobretot turístic.
Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
Els rius autòctons es caracteritzen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, en nàixer a les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
Al nord estan els rius [[Sénia]], limítrof amb[[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen al [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els petits rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt amb el [[Túria]] i el [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
Al sud del massís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amples i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].
Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent de l'[[Ebre]].
== Demografia ==
== Demografia ==
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
Al '''País Valencià''' hi ha dos llengües d'ampli ús i coneixement entre la població: el '''català''', en la seua variant valenciana, i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si bé el [[castellà]] és la llengua utilitzada per la major part de la població. Les dues, especialment la segona, tenen presència en els mitjans de comunicació, i una àmplia tradició literària i cultural. A la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definits per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució lingüística del [[sigle XIX]].
El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent-hi el 25% del territori, en el que resideix el 13% de la població. En el citat territori s'utilitzen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si bé esta última no està consensuada per tots els lingüistes a causa de les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneixement limitat.
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilitza a casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Us
|}
|}
El predomini '''[[valencià]]''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
El predomini '''[[valencià]]''' es concentra a la costa i comarques pròximes, comprén un 75% del territori i en ella hi resideix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilitzar-ho preferentment a la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] a la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentre que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és, en poques paraules, un estàndard amb alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
Quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
Quant al coneixement del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre'l, el 53% ser capaç de parlar-lo, i el 25% saber escriure'l, segons el mateix sondeig.
D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
D'altra banda, sobre altres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilitzada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].
Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilitzat a la [[província de Castelló]].
== Símbols ==
== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt va ser adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], decorada amb una representació parcial d'una corona reial oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
L'estendard, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fons de color carmesí, ribetejat d'or.
Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
Entre altres símbols no oficials utilitzats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt amb els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
El crit d'[[Amunt Valéncia]]! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
El crit d'[[Amunt Valéncia]]! va ser promogut durant els últims anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].
== Deports ==
== Esports ==
L'esport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de vuit modalitats distintes, ja sia al carrer o bé en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic ocupi l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilitzats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dóna a este esport és tal que des de fa temps a les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
Un altre dels esports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una altra de les pràctiques tradicionals considerades com esportives, per al qual es disposa del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
A més del [[Circuit de Chest]], de fa poc posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre altres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilitza els carrers al voltant de la zona del port, i també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' en quant a història i títuls.
Pel que fa als esports de masses, hi ha equips importants de futbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. L'esport olímpic més important dels equips femenins és l'[[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la meitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ja que ha sigut el que més títols ha guanyat, i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' quant a història i títols.
== Festes ==
== Festes ==