Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | |
| ==Historia== | | ==Historia== |
− | Les terres altes de Jujuy, i particularment la Trencall d’Humahuaca, fon assentament d’una poblacio indigena que desenrrollà l’agricultura en “terrases” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavadas en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. | + | Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrrollà l’agricultura en “terrases” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavadas en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. |
− | La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de Chile i Peru, que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy. | + | La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy. |
| | | |
| La nostra provincia fon desenrrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren serios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regiones de la Puna, la Trencall i ho que nomenam Ramal. | | La nostra provincia fon desenrrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren serios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regiones de la Puna, la Trencall i ho que nomenam Ramal. |
| | | |
| La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. | | La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. |
− | Aixinac la nostra Patria va aconseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 i en la Guerra Gaucha que mos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de ses vides.
| + | Aixina la nostra Patria va aconseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 i en la [[Guerra Gaucha]] que mos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de ses vides. |
| El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independencia Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador. | | El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independencia Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador. |
| Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39). | | Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39). |
| | | |
− | Despres de l’organisacio definitiva de la Republica Argentina, arriba un periot de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles. | + | Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periot de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles. |
| | | |
| ==Divisio administrativa== | | ==Divisio administrativa== |