Canvis

[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]

[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]

Les llengües eslaves son un cojunt de llengües perteneixquents a la rama eslava de la familia llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Son parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

Les '''llengües eslaves''' són un cojunt de llengües perteneixquents a la rama eslava de la familia llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets [[cirilic]] i [[llatí]]. Antigament, ademes se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i el [[àrap]].

En l'escritura se gasten els alfabets [[cirilic]] i [[llatí]]. Antigament, ademés se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i el [[àrap]].

== Llengües eslaves ==

== Llengües eslaves ==

Les llengües oficialment reconegudes son:

Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:

Grups Eslaus Septentrionals:

== Historia ==

== Historia ==

Les llengües eslaves son llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, desde el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que mes tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del mon se mantenen dividits.

Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, desde el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.

{{Llengües eslaves}}

{{Llengües eslaves}}