Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''Cordillera dels Andes''' es una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | + | La '''Cordillera dels Andes''' és una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. És un dels sistemes montanyoses més grans del [[Terra|món]] ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. |
| | | |
− | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Peru]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut. | + | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i són estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], està a 4.468 m sobre el nivell del [[mar]]; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Peru]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut. |
| | | |
− | S’han tingut que construir diverses vies férrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | + | S’han tingut que construir diverses vies férrees a través d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. |
| | | |
− | Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà. | + | Els Andes alberguen numerosos volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya més alta del continent americà. |
| | | |
− | Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] son corts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina. | + | Les caps estan cobertes de [[neu]] a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut està entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llínea equatorial. Els [[riu|rius]] que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] són curts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges són estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren [[aigua]] en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina. |
| | | |
− | Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el [[mar Caribe]] a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que son tributaris del [[Riu Amazones]]. | + | Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el [[mar Caribe]] a través dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’[[Atlàntic]] pels rius Negre i Japurá, que són tributaris del [[Riu Amazones]]. |
| | | |
| [[Categoria:Geografia d'Amèrica]] | | [[Categoria:Geografia d'Amèrica]] |