Canvis

== Història ==

== Història ==

Procedent del proto-indoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, conrològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició després de les llengües anatòlies (2000 a. C.), el grec (1400 a. C.), les llengües índiques (1000 a. C.), les llengües iranies (700 a. C.) i les llengües itàliques (600 a. C.), pero ans de les llengües germanes (sigle I d. C.), el [[armeni]] ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma [[albanés]] (sigle XVI).

Procedent del proto-indoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, conrològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició després de les llengües anatòlies (2000 a. C.), el grec (1400 a. C.), les llengües índiques (1000 a. C.), les llengües iranies (700 a. C.) i les llengües itàliques (600 a. C.), pero ans de les llengües germanes (sigle I d. C.), el [[armeni]] ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma [[albanés]] ([[sigle XVI]]).

Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la Europa Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven *gal- o *kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I mileni a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i [[Aristòtels]].

Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la Europa Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven *gal- o *kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I mileni a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i [[Aristòtels]].

Els pobles celtes, a lo llarc de la història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. desde el seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen extendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de Àsia Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'extenien per gran part d'[[Europa]], des de l'actual [[Turquia]] (Galacia) hasda [[Portugal]].

Els pobles celtes, a lo llarc de la història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. desde el seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen extendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de Àsia Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'extenien per gran part d'[[Europa]], des de l'actual [[Turquia]] (Galacia) hasda [[Portugal]].

Des de els temps dels romans han experimentat un declive gradual, reemplazades primer pel llatí i després per les llenguas romances en França, Portugal, Itàlia i [[Espanya]].

Des de els temps dels romans han experimentat un declive gradual, reemplazades primer pel llatí i després per les llenguas romances en [[França]], Portugal, [[Itàlia]] i [[Espanya]].

En tot i això les llengües cèltiques encontraren refugi a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les illes Britàniques. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia hasda l'[[Edat Mija]], sent la llengua peredominant en el Regne d'Escòcia i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.

En tot i això les llengües cèltiques encontraren refugi a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les illes Britàniques. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia hasda l'[[Edat Mija]], sent la llengua peredominant en el Regne d'Escòcia i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.