| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Infotaula de comarca valenciana|de la |Marina Alta|
| + | <big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big> |
| − | |topònim = la Marina Alta
| |
| − | |fotografia = Montgo.jpg
| |
| − | |fotografia_descripció = Vista del Montgó
| |
| − | |fotografia_mida = 270px
| |
| − | |capital = [[Dénia]]
| |
| − | |població = 196606
| |
| − | |any_cens = 2008
| |
| − | |coordenades = {{coor dms|38|46|23|N|0|05|01|E}}
| |
| − | |superfície = 759,30
| |
| − | |predoling = [[Valencià]]
| |
| − | |municipi_populós = [[Dénia]] (44.035 hab.)
| |
| − | |municipi_extens = [[Benissa]] (69,70 km²)
| |
| − | |municipi_dens = [[Calp]] (1.243,74 hab./km²)
| |
| − | |municipis = 33
| |
| − | }}
| |
| − | [[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] amb [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fons]]
| |
| − | [[File:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
| |
| − | [[File:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica]]
| |
| − | [[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la platja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
| |
| − | [[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]]
| |
| − | [[File:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portitxol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
| |
| − | [[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]
| |
| | | | |
| | | | |
| − | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital a [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en el [[Mar Mediterràneu]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]].
| |
| | | | |
| − | ==Geografia==
| + | HOLA |
| − | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sur és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriunts; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]].
| |
| | | | |
| − | És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.
| + | BUENOS DÍAS |
| | | | |
| − | La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].
| + | JOSELITO MI AMOR TE QUIEEEEEERO |
| − | | |
| − | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínia entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.
| |
| − | | |
| − | En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]].
| |
| − | | |
| − | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nort; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. Ademéshi ha una série de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten [[aigua]] i, en les pluges fortes del [[autumne]], poden desbordar-se, tal com fiu el Girona en [[octubre]] del [[2007]].
| |
| − | | |
| − | ==Demografia==
| |
| − | {{Llista municipis
| |
| − | |NomComarca=Marina Alta (2008)
| |
| − | |NomMunicipi-01=[[Alcalalí]]|NombrePoblacio-01=1.500|Extensio-01=14,40|Densitat-01=104,17
| |
| − | |NomMunicipi-02=[[L'Atzúvia]]|NombrePoblacio-02=686|Extensio-02=14,70|Densitat-02=46,67
| |
| − | |NomMunicipi-03=[[Beniarbeig]]|NombrePoblacio-03=1.889|Extensio-03=7,40|Densitat-03=255,27
| |
| − | |NomMunicipi-04=[[Benidoleig]]|NombrePoblacio-04=1.221|Extensio-04=7,50|Densitat-04=162,8
| |
| − | |NomMunicipi-05=[[Benigembla]]|NombrePoblacio-05=571|Extensio-05=18,40|Densitat-05=31,03
| |
| − | |NomMunicipi-06=[[Benimeli]]|NombrePoblacio-06=427|Extensio-06=3,50|Densitat-06=122
| |
| − | |NomMunicipi-07=[[Benissa]]|NombrePoblacio-07=13.140|Extensio-07=69,70|Densitat-07=188,52
| |
| − | |NomMunicipi-08=[[Calp]]|NombrePoblacio-08=29.228|Extensio-08=23,50|Densitat-08=1.243,74
| |
| − | |NomMunicipi-09=[[Castell de Castells]]|NombrePoblacio-09=505|Extensio-09=45,90|Densitat-09=11,01
| |
| − | |NomMunicipi-10=[[Dénia]]|NombrePoblacio-10=44.035|Extensio-10=66,20|Densitat-10=665,18
| |
| − | |NomMunicipi-11=[[Gata de Gorgos]]|NombrePoblacio-11=6.195|Extensio-11=20,30|Densitat-11=305,17
| |
| − | |NomMunicipi-12=[[Llíber]]|NombrePoblacio-12=1.062|Extensio-12=21,90|Densitat-12=48,49
| |
| − | |NomMunicipi-13=[[Murla]]|NombrePoblacio-13=601|Extensio-13=5,80|Densitat-13=103,62
| |
| − | |NomMunicipi-14=[[Ondara]]|NombrePoblacio-14=6.457|Extensio-14=10,40|Densitat-14=620,87
| |
| − | |NomMunicipi-15=[[Orba]]|NombrePoblacio-15=2.566|Extensio-15=17,70|Densitat-15=144,97
| |
| − | |NomMunicipi-16=[[Parcent]]|NombrePoblacio-16=1.066|Extensio-16=11,80|Densitat-16=90,34
| |
| − | |NomMunicipi-17=[[Pedreguer]]|NombrePoblacio-17=7.480|Extensio-17=29,60|Densitat-17=252,70
| |
| − | |NomMunicipi-18=[[Pego]]|NombrePoblacio-18=11.043|Extensio-18=52,90|Densitat-18=208,75
| |
| − | |NomMunicipi-19=[[El Poble Nou de Benitatxell]]|NombrePoblacio-19=5.216|Extensio-19=12,70|Densitat-19=410,71
| |
| − | |NomMunicipi-20=[[Els Poblets]]|NombrePoblacio-20=3.267|Extensio-20=3,60|Densitat-20=907,5
| |
| − | |NomMunicipi-21=[[El Ràfol d'Almúnia]]|NombrePoblacio-21=692|Extensio-21=4,90|Densitat-21=141,22
| |
| − | |NomMunicipi-22=[[Sagra]]|NombrePoblacio-22=434|Extensio-22=5,60|Densitat-22=77,5
| |
| − | |NomMunicipi-23=[[Sanet i els Negrals]]|NombrePoblacio-23=740|Extensio-23=3,90|Densitat-23=189,74
| |
| − | |NomMunicipi-24=[[Senija]]|NombrePoblacio-24=645|Extensio-24=4,80|Densitat-24=134,38
| |
| − | |NomMunicipi-25=[[Teulada]]|NombrePoblacio-25=14.236|Extensio-25=32,20|Densitat-25=442,11
| |
| − | |NomMunicipi-26=[[Tormos]]|NombrePoblacio-26=375|Extensio-26=5,30|Densitat-26=70,75
| |
| − | |NomMunicipi-27=[[La Vall d'Alcalà]]|NombrePoblacio-27=186|Extensio-27=24,20|Densitat-27=7,69
| |
| − | |NomMunicipi-28=[[Vall d'Ebo]]|NombrePoblacio-28=299|Extensio-28=32,40|Densitat-28=9,23
| |
| − | |NomMunicipi-29=[[Vall de Gallinera]]|NombrePoblacio-29=671|Extensio-29=53,60|Densitat-29=12,52
| |
| − | |NomMunicipi-30=[[La Vall de Laguar]]|NombrePoblacio-30=997|Extensio-30=23,10|Densitat-30=43,16
| |
| − | |NomMunicipi-31=[[El Verger]]|NombrePoblacio-31=4.847|Extensio-31=8,20|Densitat-31=591,10
| |
| − | |NomMunicipi-32=[[Xaló]]|NombrePoblacio-32=3.189|Extensio-32=34,60|Densitat-32=91,17
| |
| − | |NomMunicipi-33=[[Xàbia]]|NombrePoblacio-33=31.140|Extensio-33=68,60|Densitat-33=453,94
| |
| − | |NombrePoblacioComarca=196.606|ExtensioComarca=759,30|DensitatComarca=258,93}}
| |
| − | | |
| − | ==Climatologia==
| |
| − | La comarca és de climatologia mediterrànea a on abunda el sol pero al ser una comarca marítima, pot patir tempestats fortes durat l'estiu i l'autumne. Cal remarcar que la zona més plujosa de la [[Comunitat Valenciana]] se situa a l'extrem nort de la comarca, a la desembocadura del [[riu Molinell]], entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sur i a les valls d'interior. La proximitat en les [[Illes Pitiüses]] i la seua posició al final del [[golf de Valéncia]], envolta de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular.
| |
| − | | |
| − | ==Transport==
| |
| − | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'acosta a les poblacions més importants, sinó continua a lo llarc de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se en [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes en [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca en [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]].
| |
| − | | |
| − | Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.
| |
| − | | |
| − | A grans trets, els pobles del nort, fins a Gata, es dirigixen preferentment a Valéncia, mentres que els pobles del sur a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre els dos és El Verger, a 91 quilómetro. En els dos casos el transport privat guanya àmpliament al públic en número de passagers.
| |
| − | | |
| − | ==Economia==
| |
| − | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[segle XIX]]. En el [[segle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la década dels xixanta en la costa.
| |
| − | | |
| − | ==Llengua==
| |
| − | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".
| |
| − | | |
| − | Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.
| |
| − | | |
| − | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.
| |
| − | | |
| − | ==Gastronomia==
| |
| − | [[Fitxer:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]
| |
| − | {{principal|Cuina de la Marina Alta}}
| |
| − | Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'armela o d'espinaques (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i café-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos.
| |
| − | [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]
| |
| − | | |
| − | ==Arquitectura==
| |
| − | {{principal|Arquitectura de la Marina}}
| |
| − | La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metro de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i vert.
| |
| − | | |
| − | La Marina Alta desenrrolla unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable
| |
| − | | |
| − | ==Llocs d'interès==
| |
| − | | |
| − | *El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]].
| |
| − | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.
| |
| − | *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].
| |
| − | *[[Penyal d'Ifac]] a Calp.
| |
| − | *Pas del [[Mascarat]] a Altea.
| |
| − | *Vila vella de Xàbia: l'església-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].
| |
| − | *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer.
| |
| − | *La torre medieval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]].
| |
| − | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.
| |
| − | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llonja gòtica i l'església.
| |
| − | *Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]].
| |
| − | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta.
| |
| − | | |
| − | ==Referències==
| |
| − | {{referències}}
| |
| − | | |
| − | {{Commons}}
| |
| − | | |
| − | Material adaptat de la Viquipedia en Català.
| |
| − | | |
| − | == Vegeu també ==
| |
| − | * [[Les Valls de Pego]]
| |
| − | * [[El Marquesat de Dénia]]
| |
| − | * [[Riberer]]
| |
| − | * [[Peus negres]]
| |
| − | * [[les Germanies]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | * [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta]
| |
| − | | |
| − | {{Comarques valencianes}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Marina Alta| ]]
| |
| − | | |
| − | [[an:Marina Alta]]
| |
| − | [[de:Marina Alta]]
| |
| − | [[en:Marina Alta]]
| |
| − | [[es:Marina Alta]]
| |
| − | [[fr:Marina Alta]]
| |
| − | [[gl:Marina Alta]]
| |
| − | [[it:Marina Alta]]
| |
| − | [[oc:Marina Alta]]
| |
| − | [[ru:Марина-Альта]]
| |
| − | [[vi:Marina Alta]]
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |