Canvis

=== Sigle XX ===

=== Sigle XX ===

[[Image:Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|200px|Marina Deportiva d'Alacant]]

[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|Marina Deportiva d'Alacant]]

Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el Mercat Central. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el Mercat Central. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la Guerra i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la Guerra i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.

[[Image:Alacant(30-09-1997).JPG|thumb|200px|Calle Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de 1997]]

[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de 1997]]

La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Esto motivà un gran pla de defensa antiriuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Esto motivà un gran pla de defensa antiriuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===

=== Sigle XXI ===