78 854
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''''riu Vernissa''''', antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del riu Serpis, al que s’unix a dos quilómetros de [[...».
El '''''riu Vernissa''''', antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del [[riu Serpis]], al que s’unix a dos quilómetros de [[Gandia]]. Recorre 29 km entre les comarques de la [[Vall d’Albaida]] i la [[Safor]] i arreplega les aigües d’una conca de 140 km² situada entre la part sur del massiç del [[Mondúver]] i la part nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou al seu voltant les chicotetes conques dels barrancs de [[Marchuquera]], Navesa ([[Ador]]) i [[barranc de Vinuesa|Vinuesa]] o d'[[Alfauir]].
== Geografia ==
El riu Vernissa naix en [[Pinet]] i passa per [[Lluchent]] i [[Benicolet]]. Ya dins de la Safor passa per [[Lloc Nou de Sant Jeroni]] i [[Almiserà]], per [[Ròtova]] i prop del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] i [[Alfauir]]. Continua pel terme de [[Palma de Gandia]] i per [[Beniarjó]] i el [[Real de Gandia]], desembocant en el [[riu]] Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.
Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]-[[Almiserà]], [[Alfauir]]-[[Ròtova]] i atres associades als molins hidràulics.
Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de [[Palma de Gandia]]. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La [[Safor]]
El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]], ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], junt en el qual discorre el riu.
== Bibliografia ==
* Vicente Fontavella González. L’Horta de Gandia. Saragossa: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
* Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Rótova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
* Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
== Geografia ==
El riu Vernissa naix en [[Pinet]] i passa per [[Lluchent]] i [[Benicolet]]. Ya dins de la Safor passa per [[Lloc Nou de Sant Jeroni]] i [[Almiserà]], per [[Ròtova]] i prop del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] i [[Alfauir]]. Continua pel terme de [[Palma de Gandia]] i per [[Beniarjó]] i el [[Real de Gandia]], desembocant en el [[riu]] Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.
Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]-[[Almiserà]], [[Alfauir]]-[[Ròtova]] i atres associades als molins hidràulics.
Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de [[Palma de Gandia]]. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La [[Safor]]
El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]], ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], junt en el qual discorre el riu.
== Bibliografia ==
* Vicente Fontavella González. L’Horta de Gandia. Saragossa: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
* Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Rótova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
* Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]