Llínea 1: |
Llínea 1: |
| La Republica Argentina es un estat sobirà, organisat como republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien indices de desenrroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’[[America]] Llatina. Segons el Banc Mondial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total trasforma al païs en la 23º economia mes important del mon. | | La Republica Argentina es un estat sobirà, organisat como republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien indices de desenrroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’[[America]] Llatina. Segons el Banc Mondial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total trasforma al païs en la 23º economia mes important del mon. |
| | | |
− | Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’[[America del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecte a la seua sobirania efectiva; si es tinguen en compte les illes Malvinas, Georgias del Sur, Sandwich del Sur y Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per la Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antartica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km². | + | Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’[[America del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecte a la seua sobirania efectiva; si es tinguen en compte les illes Malvinas, Georgias del Sur, Sandwich del Sur y Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antartica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km². |
| | | |
| El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolivia]] i [[Paraguay]], al norest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguay]] i l’Oceà Atlantic. | | El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolivia]] i [[Paraguay]], al norest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguay]] i l’Oceà Atlantic. |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| '''Toponimia''' | | '''Toponimia''' |
| ---- | | ---- |
− | El nom "Argentina" prove del llati "argentum" (argent) i esta asociat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per la expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en 1516, nomenant-lo Mar Dolç. | + | El nom "Argentina" prove del llati "argentum" (argent) i esta asociat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en 1516, nomenant-lo Mar Dolç. |
| | | |
| El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]].El toponim apareixe ratificat al publicar-se en 1612 l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. | | El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]].El toponim apareixe ratificat al publicar-se en 1612 l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| '''Organisacio territorial''' | | '''Organisacio territorial''' |
| ---- | | ---- |
− | Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats i l’ultima en 1994, la Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el païs. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica. | + | Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats i l’ultima en 1994, l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el païs. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica. |
| | | |
| Les mateixes son : | | Les mateixes son : |