Canvis

26 315 bytes eliminats ,  00:51 4 maig 2011
Contingut canviat per «Hola fascista de mierda. Sabes es muy fácil conseguir un proxy, tengo listas enteras^^ Te vas a entretener tío, vamos a destruir tu puto sitio, pero primero vamos a e...».
Llínea 1: Llínea 1: −
Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].
+
Hola fascista de mierda.
   −
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2006]]]]
+
Sabes es muy fácil conseguir un proxy, tengo listas enteras^^
   −
El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].
      +
Te vas a entretener tío, vamos a destruir tu puto sitio, pero primero vamos a esperar que tú te vayas a dormir, Joselito :D
   −
== Normes Ortogràfiques ==
     −
===El nom de les lletres===
+
Hasta mañana
   −
'''L’ALFABET'''
+
"Uiquipèdia" l'enciclopèdia que ningú pot editar
   −
En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
+
Viva España, Valencia es la vergüenza de este país.
   −
b, be
+
Idos!
   −
c, ce
     −
ch, che
+
Fins a demà, Bro
 
  −
ç, cedeta
  −
 
  −
d, de
  −
 
  −
f , efe
  −
 
  −
g, ge
  −
 
  −
h, haig
  −
 
  −
j, jota
  −
 
  −
k, ca
  −
 
  −
l, ele
  −
 
  −
ll, elle
  −
 
  −
m, eme
  −
 
  −
n, ene
  −
 
  −
ny, enye
  −
 
  −
p, pe
  −
 
  −
q, cu
  −
 
  −
r, ere
  −
 
  −
rr, erre
  −
 
  −
s, esse
  −
 
  −
t, te
  −
 
  −
v, ve
  −
 
  −
w, ve doble
  −
 
  −
x, xe o equis
  −
 
  −
y, i grega
  −
 
  −
z, zeta
  −
 
  −
 
  −
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
  −
 
  −
a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
  −
 
  −
ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
  −
 
  −
ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
  −
 
  −
i de "''[[Melic|melic]]''"
  −
 
  −
ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
  −
 
  −
ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
  −
 
  −
u de "''[[Tramús|tramús]]''"
  −
 
  −
 
  −
 
  −
'''S'escriu B (batre)'''
  −
 
  −
1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
  −
 
  −
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
  −
 
  −
3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
  −
 
  −
4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
  −
 
  −
:::- àrap, no arab, pero arabisar
  −
:::- verp, no verb, pero verbal
  −
:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
  −
  −
 
  −
'''S'escriu C'''
  −
 
  −
1. En so de [k] (colp)
  −
 
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
  −
::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
  −
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
  −
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
  −
 
  −
:::- atac, no atag, pero ataca
  −
:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
  −
:::- fanc, no fang, pero fangos
  −
 
  −
2. En so de [s] (cendra)
  −
 
  −
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
  −
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
  −
::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
  −
  −
:::- capaç, capacitat
  −
:::- comerç, comerciar
  −
 
  −
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
  −
 
  −
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
  −
  −
'''S'escriu Ç'''
  −
 
  −
(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
  −
  −
 
  −
'''S'escriu CH'''
  −
 
  −
1. En so de [c] (chic)
  −
 
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
  −
 
  −
:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
  −
 
  −
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
  −
 
  −
2. En so de [k] (March)
  −
  −
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
  −
  −
:::- Albuixech, Albiach.
  −
  −
 
  −
  −
'''S'escriu D (dit)'''
  −
 
  −
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
  −
 
  −
2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
  −
 
  −
3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
  −
 
  −
:::- vert, no verd pero verdor.
  −
:::- reverent, no reverend pero reverenda.
  −
  −
 
  −
  −
'''S'escriu F (farina)'''
  −
 
  −
1. Inicial, interior i fi de paraula:
  −
 
  −
:::- fer, corfa, bufa, baf.
  −
 
  −
2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
  −
 
  −
:::- serf, no serv, pero servir.
  −
:::- tuf, no tuv, pero atufar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu G'''
  −
 
  −
1. En so de [g] (gat)
  −
 
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
  −
 
  −
:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
  −
 
  −
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
  −
 
  −
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
  −
 
  −
::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
  −
 
  −
:::- aigües, llingüístic.
  −
 
  −
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
  −
 
  −
:::- gràcies, glop, agrana, regle.
  −
 
  −
::1.5. Davant de D, M, N:
  −
 
  −
::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
  −
 
  −
::Excepte en cultismes com:
  −
 
  −
:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
  −
 
  −
::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
  −
 
  −
:::- amic, no amig, pero amigar.
  −
:::- rec, no reg, pero regar.
  −
:::- amarc, no amarg, pero amargar.
  −
:::- sanc, no sang, pero sangonera.
  −
 
  −
2. En so de [g] (girar)
  −
 
  −
::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
  −
 
  −
:::- argila, gel, giner.
  −
 
  −
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
  −
 
  −
:::- objecció, objectiu i algunes mes
  −
 
  −
::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
  −
 
  −
:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
  −
 
  −
 
  −
::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
  −
 
  −
:::- afigga, rigga, frigga.
  −
 
  −
 
  −
::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
  −
 
  −
:::- mig, pero miger.
  −
:::- oreig, pero orejar.
  −
 
  −
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
  −
 
  −
:::- viage, no viatge.
  −
:::- juge, no jutge.
  −
:::- llenguage, no llenguatge.
  −
:::- correja, no corretja.
  −
 
  −
3. En so de [c] (roig)
  −
 
  −
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
  −
 
  −
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
  −
 
  −
::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
  −
 
  −
:::- desig, frig.
  −
 
  −
::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
  −
 
  −
:::- trepig, trepigen.
  −
:::- mig, mija.
  −
:::- despaig, despachar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu H (heretar)'''
  −
 
  −
No te cap de so.
  −
 
  −
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
  −
 
  −
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu J (jardí)'''
  −
 
  −
1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
  −
 
  −
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
  −
 
  −
2. Davant de -ecc-, -ect-:
  −
 
  −
:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
  −
 
  −
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
  −
 
  −
4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
  −
 
  −
:::- plaja, no platja.
  −
:::- mija, no mitja.
  −
 
  −
5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu K (York)'''
  −
 
  −
1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
  −
 
  −
:::- Kant, kilo.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu L (lenta)'''
  −
 
  −
1. En inicial de paraula:
  −
 
  −
:::- local, liquit.
  −
 
  −
2. En interior i fi de paraula:
  −
 
  −
:::- almagasen, dol.
  −
 
  −
3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
  −
 
  −
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu LL (llanda)'''
  −
 
  −
1. En inicial, interior i final de paraula:
  −
 
  −
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
  −
  −
 
  −
  −
'''S'escriu M (mana)'''
  −
 
  −
1. En inicial, interior i final de paraula:
  −
 
  −
:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
  −
 
  −
2. Davant de P, B, M:
  −
 
  −
:::- rompre, gamba, immortal.
  −
 
  −
::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
  −
 
  −
:::- enmig, granment.
  −
 
  −
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
  −
 
  −
:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
  −
 
  −
4. Mal davant de V ni F:
  −
 
  −
:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
  −
 
  −
5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
  −
 
  −
:::- semana, no setmana.
  −
:::- sometre, no sotmetre.
  −
 
  −
6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
  −
 
  −
:::- atentar, no atemptar.
  −
:::- pronte, no prompte.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu N (nas)'''
  −
 
  −
1. En inicial, interior i fi de paraula:
  −
 
  −
:::- niu, lluna, mon.
  −
 
  −
2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
  −
 
  −
:::- confiar, enfadar, inflamar.
  −
 
  −
::Excepte els cultismes:
  −
 
  −
:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
  −
 
  −
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
  −
 
  −
:::- enveja, confit, planta, gandul.
  −
 
  −
4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
  −
 
  −
:::- enmig, granment.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu NY (pany)'''
  −
 
  −
1. En inicial, interior i fi de paraula:
  −
 
  −
:::- nyespla, pinyó, riny.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu P (posar)'''
  −
 
  −
1. En posició inicial de paraula:
  −
 
  −
:::- puny.
  −
 
  −
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
  −
 
  −
:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
  −
 
  −
3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
  −
 
  −
:::- cap, no cab, pero cabut.
  −
:::- llop, no llob, pero lloba.
  −
:::- colp, no colb, pero colpejar.
  −
:::- adop, no adob, pero adobar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu Q (quinze)'''
  −
 
  −
1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
  −
 
  −
:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
  −
 
  −
::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
  −
 
  −
2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
  −
 
  −
:::- quatre.
  −
 
  −
::Excepte:
  −
 
  −
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
  −
 
  −
3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
  −
 
  −
:::- qüestió, obliqüitat.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu R'''
  −
 
  −
1. En so de [r] (carreter)
  −
 
  −
::1.1. En inicial de paraula:
  −
 
  −
:::- roda, rajola.
  −
 
  −
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
  −
 
  −
:::- somris, enriquir, israelí.
  −
 
  −
2. En so de [r] (cara)
  −
 
  −
::2.1. En interior i final de paraula:
  −
 
  −
:::- mira, cura, cor, dolor.
  −
 
  −
::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
  −
 
  −
:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu RR (guerra)'''
  −
 
  −
1. En posició intervocàlica:
  −
 
  −
:::- carro, errar.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu S'''
  −
 
  −
1. En so de [s] (sap)
  −
 
  −
::1.1. En inicial de paraula:
  −
 
  −
:::- solt, sabut.
  −
 
  −
::1.2. Darrere de consonant:
  −
 
  −
:::- ansa, dacsa.
  −
 
  −
::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
  −
 
  −
:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
  −
 
  −
::i de la A- en valor negatiu:
  −
 
  −
:::- asilàbic.
  −
       
  −
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
  −
 
  −
:::- mes, mesos.
  −
:::- nas, nassos.
  −
 
  −
2. En so de [z] (cosa)
  −
 
  −
::2.1. En posició intervocàlica:
  −
 
  −
:::- casa, promesa.
  −
 
  −
::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
  −
 
  −
:::- desaiguar, desheretar, desviure.
  −
 
  −
::2.3. En els participis:
  −
 
  −
:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
  −
 
  −
::2.4. En derivats de gentilicis:
  −
 
  −
:::- andalus, andalusos.
  −
:::- frances, francesos.
  −
 
  −
::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
  −
 
  −
:::- abat, abadesa.
  −
:::- duc, duquesa.
  −
:::- princip, princesa.
  −
:::- mestre, mestresa.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu SS (passar)'''
  −
 
  −
1. En posició intervocalica:
  −
 
  −
:::- posseir, massa.
  −
 
  −
2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
  −
 
  −
:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
  −
 
  −
::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
  −
 
  −
:::- asimetric.
  −
 
  −
3. En els sufixos -issim, -issima:
  −
 
  −
:::- bonissim, cregudissima.
  −
 
  −
4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
  −
 
  −
:::- fracas, fracassos.
  −
:::- castis, castissos.
  −
:::- gos, gossos.
  −
:::- tramus, tramussos.
  −
:::- espes, espessos.
  −
 
  −
5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
  −
 
  −
:::- dessecat, dissoldre.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu T (tornar)'''
  −
 
  −
1. Inicial i interior de paraula:
  −
 
  −
:::- toca, costella, setze.
  −
 
  −
2. En el grup consonantic TR:
  −
 
  −
:::- truc, atraure.
  −
 
  −
3. En el prefix grec AT- :
  −
 
  −
:::- atmosfera (vore D, 1).
  −
 
  −
4. Davant de Z:
  −
 
  −
:::- dotze.
  −
 
  −
5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
  −
 
  −
:::- fort, fortalea.
  −
:::- cert, certea.
  −
:::- calit, no calid pero caliditat.
  −
:::- abat, no abad pero abadia.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu V (vindre)'''
  −
 
  −
1. En inicial i interior de paraula:
  −
 
  −
:::- velocitat, cavall.
  −
 
  −
2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
  −
 
  −
::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
  −
 
  −
::De tots els verps acabats en -AR.
  −
 
  −
3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
  −
 
  −
:::- serf, no serv, pero servir.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu X'''
  −
 
  −
1. En so de [s](eixida)
  −
 
  −
::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
  −
 
  −
:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
  −
 
  −
::1.2. Darrere de I:
  −
 
  −
:::- pixar, seguixen, vixca.
  −
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
  −
 
  −
:::- oferixca, servixques.
  −
 
  −
::1.4. En final de paraula:
  −
 
  −
:::- exigix, ix.
  −
 
  −
2. En so de [ks] (text)
  −
 
  −
::2.1. Entre vocals:
  −
 
  −
:::- reflexio, axial.
  −
 
  −
::2.2. En posició final, en algunes paraules:
  −
 
  −
:::- perplex, prefix.
  −
 
  −
3. En so de [gz] (exacte)
  −
 
  −
::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
  −
 
  −
:::- examinar, exhortar, exlibris.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu Y (yo)'''
  −
 
  −
1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
  −
 
  −
:::- yuxtaposar.
  −
 
  −
2. Entre vocals:
  −
 
  −
:::- epopeya, apoyar.
  −
 
  −
3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
  −
 
  −
:::- pinya, puny.
  −
 
  −
4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
  −
 
  −
:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
  −
 
  −
5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
  −
 
  −
:::- Alcoy, Montroy, Gay.
  −
  −
  −
 
  −
'''S'escriu Z (zero)'''
  −
 
  −
1. En inicial i interior de paraula:
  −
 
  −
:::- zona, atzucac.
  −
 
  −
2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
  −
 
  −
:::- zoologia.
  −
 
  −
3. En les terminacions -zoari, -zoic:
  −
 
  −
:::- protozoari, benzoic.
  −
 
  −
 
  −
===Apòstrof===
  −
 
  −
Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
  −
 
  −
1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
  −
 
  −
::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
  −
 
  −
:::- porta'm, penja'n
  −
 
  −
::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
  −
 
  −
:::- s'enten, s'haguera.
  −
 
  −
::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
  −
 
  −
:::- se'n va, se'ls hi menja.
  −
 
  −
2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
  −
 
  −
:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
  −
 
  −
::Excepte:
  −
 
  −
:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
  −
:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
  −
:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
  −
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
  −
 
  −
:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
  −
 
  −
3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
  −
 
  −
:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
  −
 
  −
::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
  −
 
  −
::- de hui.
  −
 
  −
===Diéresis===
  −
 
  −
Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage.
  −
 
  −
Colocació:
  −
 
  −
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
  −
 
  −
:::- veïnat, raïmer, aürtar.
  −
 
  −
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
  −
 
  −
:::- següent, llingüística.
  −
 
  −
No la posarem en els següents casos.
  −
 
  −
1. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
  −
 
  −
:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
  −
:::- beneixca (be-ne-ix-ca)
  −
:::- conduirem (con-du-i-rem)
  −
 
  −
2. Quan va darrere dels prefixos:
  −
 
  −
:::- coincidix (co-in-ci-dix)
  −
:::- reimprimir (re-im-pri-mir)
  −
:::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
  −
 
  −
3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
  −
 
  −
:::- egoisme (e-go-is-me).
  −
:::- altruista (al-tru-is-ta).
  −
:::- altruiste (al-tru-is-te).
  −
:::- conduible (con-du-i-ble).
  −
 
  −
4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
  −
 
  −
:::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
  −
:::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
  −
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
  −
 
  −
5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um:
  −
 
  −
:::- simposium (sim-po-si-um).
  −
:::- harmonium (har-mo-ni-um).
  −
 
  −
===Accents===
  −
 
  −
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
  −
L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
  −
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
  −
vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
  −
nomina accent fonètic o prosòdic).
  −
  −
L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
  −
quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
  −
s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
  −
sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
  −
tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
  −
gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
  −
 
  −
 
  −
2. '''Regles d'accentuació:'''<br>
  −
a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
  −
en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
  −
perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
  −
acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
  −
per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. 
  −
 
  −
b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
  −
anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
  −
hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
  −
cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. 
  −
  −
c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
  −
sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. 
  −
 
  −
d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
  −
les... 
  −
  −
e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
  −
monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en     
  −
-ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
  −
contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
  −
amplament. 
  −
  −
f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
  −
una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
  −
cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo. 
  −
 
  −
3. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
  −
La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
  −
les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
  −
diacrítica. 
  −
 
  −
3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
  −
a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
  −
els de major tonicitat: 
  −
M’agrada el més de maig, mes no el que més . 
  −
Te vol donar un té que té guardat. 
  −
Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. 
  −
  −
b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
  −
tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: 
  −
El forment no està molt ben mòlt . 
  −
No sòlc fer mai un solc dret. 
  −
Lo que aquella dòna li dona no és bo. 
  −
 
  −
c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
  −
diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
  −
general. 
  −
Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. 
  −
El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol . 
  −
Li roba la poca roba que té. 
  −
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. 
  −
 
  −
4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuacio realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>
  −
 
  −
<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
  −
 
  −
Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
  −
 
  −
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
  −
 
  −
::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
  −
 
  −
::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
  −
 
  −
:::Atres eixemples:
  −
 
  −
:::a)    pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
  −
:::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
  −
 
  −
:::b)    passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
  −
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo).
  −
 
  −
:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
  −
:::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
  −
 
  −
:::c)    tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
  −
:::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
  −
 
  −
:::d)    está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
  −
:::(é)sta (adjectiu pronominal)
  −
 
  −
3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
  −
 
  −
:::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
  −
:::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
  −
:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
  −
:::Dis-me de qué he parlat
  −
:::Tu saps en qué penses.</small>
  −
 
  −
===Guió===
  −
 
  −
El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los.
  −
 
  −
Usarem el guió:
  −
 
  −
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
  −
 
  −
2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
  −
 
  −
::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
  −
 
  −
::: mireu-les, penjar-se'n.
  −
 
  −
::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
  −
 
  −
::: menja-te'l, prengau-ne.
  −
       
  −
::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
  −
 
  −
::: mira-ho, porta-hi.
  −
 
  −
3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
  −
 
  −
::: critic-bibliografic, historic-cientific.
  −
 
  −
===Interrogació i admiració===
  −
 
  −
Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració.
  −
 
  −
El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
  −
 
  −
La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
  −
 
  −
=== -ADA, -ADOR, -ADET i derivats ===
  −
Les terminacions en -ADA, -ADOR, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronúncia.
  −
 
  −
== Més informació ==
  −
Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del mon pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que son regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan es precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - ya que no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com son:
  −
 
  −
*Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.
  −
 
  −
*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
  −
 
  −
*No reconeiximent de verps com per eixemple Pendrer.
  −
 
  −
*No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta).
  −
 
  −
*No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]])
  −
 
  −
*Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.
  −
 
  −
=== Respecte als atres dialectes ===
  −
*No admet la forma "ixe, ixes, ixa.."
  −
 
  −
*No admet la substitució de -e per -o en certes seccions del dialecte castellonenc (Yo parle > Yo parlo)
  −
 
  −
*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave)
  −
 
  −
*No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...
  −
 
  −
 
  −
== Referències ==
  −
<references/>
  −
 
  −
 
  −
== Vore també ==
  −
*[[Llengua Valenciana]]
  −
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
  −
*[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]
  −
*[[Segle d'Or Valencià]]
  −
 
  −
 
  −
== Enllaços externs ==
  −
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
  −
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
  −
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
  −
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
  −
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
  −
 
  −
 
  −
[[Categoria:Valencià]]
  −
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
96

edicions