Canvis

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], 20 de febrer de [[1868]] - Prada de Conflent, 25 de decembre de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - Prada de Conflent, [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

   

   

== Infància ==

== Infància ==

Pompeu Fabra va nàixer l'any [[1868]] en el barri de Gràcia de Barcelona, a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero van morir-se deu i van quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i el son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

Pompeu Fabra va nàixer l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero van morir-se deu i van quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i el son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

   

   

== Uns inicis polèmics ==

== Uns inicis polèmics ==

[[Fabra]] inicià estudis d’[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En 1891, l'editorial de "L'Avenç (1881-1893)" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

[[Fabra]] inicià estudis d’[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

   

   

En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao, ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].

En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].

   

   

En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.

En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, mes decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, mes decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

    

    

En un articul publicat, en 1936, per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliteraria-, per damunt de tota la fragmentacio dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

En un articul publicat, en [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliteraria-, per damunt de tota la fragmentacio dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

   

   

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt mes encara: el Catala se convertira, ara aci, en '''una variant mes de la gran Llengua Occitana''' retrobada".

"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt mes encara: el Catala se convertira, ara aci, en '''una variant mes de la gran Llengua Occitana''' retrobada".

Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de novembre de 1968, justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra (1868-1968).

Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).

== Diccionari del Català ==

== Diccionari del Català ==

== En la guerra civil ==

== En la guerra civil ==

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el 31 de giner de [[1939]]. Després va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de decembre de [[1948]], després d'haver segut, entre el 14 de setembre de 1945 i el 22 de giner de 1948, Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. Després va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de decembre de [[1948]], després d'haver segut, entre el [[14 de setembr]]e de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]].

Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]].