Canvis
sense resum d'edició
[[Image: Localización_del_río_Vinalopó_respecto_a_la_provincia_de_Alicante.png|right|thumb|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte al sur de la Nació Valenciana]]
[[Image: Localización_del_río_Vinalopó_respecto_a_la_provincia_de_Alicante.png|right|thumb|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]
[[Image: Rio_vinalopo_elche_2006-09-04.jpg|thumb|right|250px|El riu Vinalopó al seu pas por [[Elig]], des de el pont del ''Ferrocarril'']]
[[Image: Rio_vinalopo_elche_2006-09-04.jpg|thumb|right|250px|El riu Vinalopó al seu pas por [[Elig]], des de el pont del ''Ferrocarril'']]
El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[Nació Valenciana]] i en els seus 81 [[km]] es el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].
El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[província d'Alacant]] i en els seus 81 [[km]] es el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].
El riu, després del seu naiximent, travessa varies poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].
El riu, després del seu naiximent, travessa varies poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].
== Règim hidrològic ==
== Règim hidrològic ==
El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura de [[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], així com aigües residuals d'esta ciutat.
El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta ab dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura de [[Elda-Petrer]], ab rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], així com aigües residuals d'esta ciutat.
Es un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal ab 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, així com les aportacions d'aigües residuals e industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta ab una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions ab quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].
Es un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal ab 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, així com les aportacions d'aigües residuals e industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta ab una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions ab quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].