| En [[1644]] fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de [[1690]], per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística. | | En [[1644]] fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de [[1690]], per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística. |
− | Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, pero com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que poguera assistir als oficis sense resar, en la mateixa validea com si ho fera. El seu confessor i les seues companyeres estaven d'acort que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàbia en tot lo que fea referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament a tot lo mon que li demanava ajuda, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer milacres: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seua intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que fea com a relíquies santes. | + | Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, pero com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en [[llatí]]. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que poguera assistir als oficis sense resar, en la mateixa validea com si ho fera. El seu confessor i les seues companyeres estaven d'acort que, si d'una banda era ignorant en les coses del [[Terra|món]], era una persona virtuosa i sàbia en tot lo que fea referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament a tot lo mon que li demanava ajuda, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer milacres: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seua intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que fea com a relíquies santes. |
| Morí en el mateix convent el [[21 de giner]] de [[1696]], als 71 anys, sent soterrada en l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que numerosos fidels van desfilar davant del seu cos. En l'any [[1729]] es va obrir en [[Valéncia]] la seua causa de beatificació, que va tindre lloc el [[26 de febrer]] de [[1888]] en [[Roma]], sent beatificada pel [[Papa]] [[Lleó XIII]]. | | Morí en el mateix convent el [[21 de giner]] de [[1696]], als 71 anys, sent soterrada en l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que numerosos fidels van desfilar davant del seu cos. En l'any [[1729]] es va obrir en [[Valéncia]] la seua causa de beatificació, que va tindre lloc el [[26 de febrer]] de [[1888]] en [[Roma]], sent beatificada pel [[Papa]] [[Lleó XIII]]. |