Canvis

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà Frederick  Diez

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec [[Alemanya|alemà ]] Frederick  Diez

{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}

{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà  Meyer Lübcke

* Filòlec suís-alemà  Meyer Lübcke

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .Paris.1890. p.13).}}

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .París.[[1890]]. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrins  prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)  

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrins  prenent com a base el "dialecte barceloní" ([[1907]])  

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}

* Català Pare  Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")  

* Català Pare  Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")  

{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.1992)}}

{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}

* Capellà mallorquí  Mossén Alcover( Mallorca .1913), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

* Capellà mallorquí  Mossén Alcover( [[Mallorca]] .[[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

{{cita| ”¿Quin dret té el  dialecte barceloní .. davant del  valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en 1913 es votaven les noves "normes fabrines” del  laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant  de l'actual neo_catalá.</ref>}}

{{cita| ”¿Quin dret té el  dialecte barceloní .. davant del  valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en [[1913]] es votaven les noves "normes fabrines” del  laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant  de l'actual neo_catalá.</ref>}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.1964  

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.[[1964]]

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. [[1964]] (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a [[1521 ]] quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de [[Tarragona]], El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual [[Catalunya]] només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en [[1258]] quan passen a feudataris del rei d'Aragó [[Jaume I]] ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec  

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec  

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. 1990).</ref>}}

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)  

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(París)  

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)  

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(París)  

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, 1907- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra (1913 ), portat de Bilbao per Prat de la Riba (1911) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de Fullana (Valéncia) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

* Historiador i humaniste Menéndez y Pelayo:  

* Historiador i humaniste [[Menéndez i Pelayo]]:  

{{cita|“Fins molt entrat el sigle XV , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

{{cita|“Fins molt entrat el [[sigle XV]] , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

* Filòlec Morel Fatio

* Filòlec Morel Fatio

{{cita|“el català  és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània  i els de la Marca Hispànica  parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

{{cita|“el català  és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània  i els de la Marca Hispànica  parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

*Història d'Espanya” de Gallach

*Història d'[[Espanya]]” de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. 1935}}

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. [[1935]]}}

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”  

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”  

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]])

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. 1952}}

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]]}}

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.   

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.   

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. Valéncia Hui. 28.02.2008}}

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]]}}

   

   

*Wilhelm meyer-lübke

*Wilhelm meyer-lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

No obstant això, va canviar este juí en 1925, després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

   

   

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" (Madrit. 1977)  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]  

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]])  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]  

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que

   

   

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França)  era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la  Ilustració del sigle XVIII  per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França)  era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la  Ilustració del [[sigle XVIII]] per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, 1986.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, [[1986]].

{´cita|”El catalá és, en l'essencial,  una dependència del Provençal"}}

{´cita|”El catalá és, en l'essencial,  una dependència del Provençal"}}

* Martí i Gadea destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. 1908, p. 298</ref>)

* [[Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>)

L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  

L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  

* Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París)

* Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París)

{{cita| Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/1982</ref>)}}

{{cita| Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/[[1982]]</ref>)}}

* Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. 1918)  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)

* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)

{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}  

{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}  

* Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster:  

* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una altra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una altra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

* Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

* Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}

Confessió catalana de l'espoli de la Llengua Valenciana:

Confessió catalana de l'espoli de la [[Llengua Valenciana]]:

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]

{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}

{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als Roiç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .  

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .