124 718
edicions
Canvis
→Llengua o dialecte
Hem de fer força tots junts! Si mos dividim aquells que volen acabar amb sa nostra llengua ho aconseguiran; basta mirar es percentatge de parlants com ha anat evolucionant des de de fa 300 anys.
Hem de fer força tots junts! Si mos dividim aquells que volen acabar amb sa nostra llengua ho aconseguiran; basta mirar es percentatge de parlants com ha anat evolucionant des de de fa 300 anys.
----
== Açí tens la meua resposta: ==
'''ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ'''
'''A.- Subsistema lèxic.'''
No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics.
Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres-vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)…
Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català.
''' B.- Subsistema fonologic '''
El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació.
El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques.
El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que:
"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19)
És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català.
Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià.
En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble.
Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303.
''' C.- Subsistema ortogràfic '''
L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions.
Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic.
Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus.
Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu .
Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema:
Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.
Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que.
La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat.
''' D.- Subsistema morfosintàctic '''
Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica.
Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples.
''' En la flexió verbal '''
Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià:
Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).
Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare".
Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb".
Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill).
Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).
Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content)
''' Conjugació verbal'''
Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació:
c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore
c. prengui, prenguem v. prenga, prengam
c. donés, sofrix v. donara, sofrira
c. neixer, treure v. naixer, traure
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc
c. visc, cresc v. vixc, creixc
c. creiem, caieu v. creem, caeu
c. perdi, creixis v. perga, creixques
c. veuré, veuries v. voré, vories
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau
c. serveix, converteix v. servix, convertix
c. obre, omple v. obri, ompli
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit
c. amansir, espessir v. amansar, espesar
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies
c. culli, cullis v. cullga, cullgues
c. tusso, tussi v. tusc, tusca
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques
''' Preposicions'''
El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació:
c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen
c. es queixaven que v. es queixaven de que
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia
c. prometre de veure v. prometre vore
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar
c. a la tarda v. per la vesprada
c. al dessota de v. baix de
c. al davant de v. davant de
c. al defora de v. fora de
c. malgrat v. a pesar de
''' Substantius'''
Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:
c. (el) fel v. (la) fel
c. (el) aventatge v. (la) ventaja
c. (el) escafandre v. (la) escafandra
c. (la) aladre v. (el) aladre
''' També diferencies en el mateix gènero '''
c. jueva v. jueua
c. princessa v. princesa
c. alcaldessa v. alcaldesa
c. comtessa v. comtesa
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.)
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.)
''' Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: '''
c. [papés] v. papers
c. [carrés] v. carrers
c. homes v. hòmens
c. joves v. jóvens
c. presupostos v. presuposts
c. boscos v. boscs
c. generes v. gèneros
c. quadres v. quadros
c. litres v. litros
c. goigs v. gojos/goigs
c. desigs v. desijos/desigs
c. assumpte v. assunt
c. culte v. cult
''' Adjectius'''
En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms):
c. meva v. meua
c. teva v. teua
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre)
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre)
mes, tes, ses
''' Demostratius '''
c. aquest v. est/este
c. aqueix v. eix/eixe
''' numerals cardinals '''
c. vuit v. huit
c. dinou v. dèneu
c. seixanta v. xixanta
c. dues-centes v. doscentes
c. milio v. milló
''' Numerals ordinals'''
c. cinqué v. quint
c. sisé v. sext
c. vinté v. vigèsim
''' Partitius i colectius'''
c. meitat v. mitat
c. miler v. miler/miller/millar (Fullana)
''' Quantitatius'''
c. força v. molt
c. quant pa v. quant de pa
c. fa molt fret v. fa molt de fret
c. quanta de neu v. quanta neu
''' Indefinits'''
c. altre v. atres
c. abdues v. les dos
c. nombrós v. numerós
''' Articul definit'''
En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.
En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala.
''' Pronom personal'''
En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:
c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol
c. jo us mane v. yo vos mane
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ?
En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:
c. en turnem a parlar v. tornem a parlar
''' Frases i tractaments'''
c. davant meu v. davant de mi
c. darrere teu v. darrere de tu
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi
c. vos v. vosté
''' Adverbis'''
Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius:
c. lluny v. llunt
c. sota, dessota v. baix, baix de
c. endavant v. davant, cap davant
c. al damunt v. damunt
c. aleshores v. llavors
c. avui v. hui
c. aviat v. pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit
c. demà passat v. despusdemà
c. abans d’ahir v. despusahir
c. dos quarts de nou v. les huit i mija
c. de cop sopte v. de repent
c. s’un plegat v. d’una volta
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai
== Mínim eixemple d’algunes de les moltes diferencies entre valencià i català: ==
1) Valencià: Este, esta, estos, estes.
Català: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.
2) Valencià: Este - Eixe - Aquell (la mateixa arraïl p'a la variant femenina i els plurals)
Català: Aquest - Aqueix - Aquell (la mateixa arraïl p'a la variant femenina i els plurals).
3) Valencià: Açí - Ahí - Allí.
Català: Aquí - (no té) - Allí.
4) Valencià: Meua, teua, seua.
Català: Meva, teva, seva.
5) Valencià: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Català: Nosaltres, vosaltres, ens, us.
6) Valencià: Atre, atra, atres.
Català: Altre, altra, altres.
7) Valencià: Huit, dèneu, xixantahuit, doscentes, milló, quint, sext, vigèsim.
Català: Vuit, dinòu, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.
8) Valencià: Pos mentres que no prenga molt de pa en chocolate (us de "-a", us de "en").
Català: Doncs mentre que no prengui gaire pa amb xocolata (us"-i", us de "amb").
9) Valencià: Hui, els bous estan en Muchamel (us del vèrp "estar", us de "en").
Català: Avui, els toros son a Mutxamel (us del vèrp "ser", us de "a").
10) Valencià: Els autors han segut uns chics prou jóvens (verp "ser" en formes passives).
Català: Els autors han estat uns nois bastant joves (verp "estar" en formes passives).
11) Valencià: Davant de mí està el sapo ("de + mí/tú/ell/mosatros/vosatros/ells).
Català: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).
12) Valencià: Deu ser vert, com l'herba, no roig (terminació "-t").
Català: Ha de esser vèrd, com la gespa, no pas vermell (terminació "-d", negatiu "pas").
13) Valencià: Ademés, lo pijor es que yo pense aixina (us de "lo", us de "-e").
Català: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (us de "el", us de "-o").
14) Valencià: Dos hòmens menuts i dos chiques boniques (us de "menut/chicotet").
Català: Dos homes petits i dues noias macas (us de "petit" diminutiu, "dues" femeni).
15) Valencià: Se diu molt pronte com parar un servici roïn (us de "se" impersonal).
Català: Hom diu força aviat com aturar un servei dolent (us de "hom" impersonal).
16) Valencià: Artícul, vehícul, víncul (us de "-cul". Excepte "muscle", "mascle").
Català: Article, vehicle, vincle (us de "-cle").
17) Valencià: Formalisar, realisat, analisà (us de "-isar", "-isat", "-isà").
Català: Formalitzar, realitzat, analitzada (us de "-itzar", "-itzat", "-itzada").
18) Valencià: Chufa, chutar, che (us de "ch-").
Català: Xufla, xutar, xe (us de "x-").
19) Valencià: Mege, plaja, coche (us de "g", "j", "ch").
Català: Metge, platja, cotxe (us de "tg", "tj", "tx").
20) Valencià: Novela, ilicità, colege (us de "l").
Català: Novel.la, il.licità, col.lègi (us de "l.l").
21) Valencià: Pronte, conte, assunt (us de "n").
Català: Prompte, compte, assumpte (us de "mp").
22) Valencià: Pobrea, rarea, durea (us de "-ea").
Català: Pobresa, raresa, duresa (us de "-esa").
23) Valencià: Es pronuncia Cremà, amparàes, llauraor, ballaora, melaet, picaeta (sense "d" intervocalica).
Català: Cremada, emparades, llaurador, balladora, meladet, picadeta ("d" intervocalica).
24) Valencià: Regateig, braceig (us de "-eig").
Català: Regatejo, bracejo (us de "-jo").
25) Valencià: Noroest, surest, surafrica.
Català: Nord-oest, sud-est, sud-africa.
26) Valencià: Carlos i Ampar estan ahí menjant polp (sense artícul davant de nom propi).
Català: El Carles i la Empar son allí menjant pòp (us d'artícul davant de nom propi).
27) Valencià: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentar-se, nàixer, traure...
Català: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure...
28) Valencià: Insistixc, seguixc, sàpien, creguen, haigga, feres, donares, referix...
Català: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...
29) Valencià: Elig (us de "-ig" so "ch" castellana).
Català: Elx (us de "-x" so "ch" francesa).
== MÉS DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ ==
'''CASTELLÀ........................VALENCIÀ...............................CATALÀ'''
ABONO................................FEM..................................ADOB
ABUELO...............................YAYO.................................AVI
BARATIJA..........................QUINCALLA............................GALINDAINA
BESO.................................BES..................................PETO
CERILLA.............................MISTO................................LLUMI
COMADRONA….........................COMARE..............................LLEVADORA
COMEDERO..........................GAMELLA................................OBI
CURIOSIDAD.......................DOTORERIA............................TAFANERIA
DESAZON...........................DESFICI...............................NEGUIT
EMBOSCADA.........................CELADA................................PARANY
FAENA.............................QUEFER................................FEINA
GENTUZA...........................GENTOLA...............................PURRIA
HABICHUELA........................FESOL................................MONGETA
INFORTUNIO…......................MALASTRE….............................DISSORT
JUICIO.................................JUÍ.................................JUDICI
LATIDO...............................GLATIT................................BATEC
MALO..................................ROÏN.................................DOLENT
NIÑO.................................CHIQUET................................NOI
OTOÑO...............................AUTOMME...............................TARDOR
PARO.................................FOLGA.................................ATUR
RECREO..............................RECREU................................ESPLAI
SABAÑÓN.............................PRUNYÓ................................PENELLÓ
TUERTO...............................TORT..................................BORNI
UMBRIA..............................OMBRAGE.................................BAC
VOLTERETA…...........................VOLANTÍ............................TOMBARELLA
YESERO..............................ALGEPSER..............................GUIXAIRE
ZOPENCO.............................SOQUELLOT.............................GAMARÚS
== TESTIMONIS HISTÒRICS SOBRE EL NOM E IDENTITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA ==
'''Fra Antoni de Canals (1352-1419)''', frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducciÓ del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la obra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:
'''Bonifaci Ferrer (1478)''' germà de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduïda al Valencià i impresa en Valéncia
'''Lluís de Fenollet (1481)''' en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LLENGUA VALENCIANA transferida...".
'''Miquel Perez (1494)''' en les seues obres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"
'''Joan Esteve (1488)''' en la seua obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià, diu:
'''Joanot Martorell (1490)''' en la seua obra "Tirant lo Blanch", impresa en Valéncia.
'''Joan Roïç de Corella (1496)''' en la seua obra "Primer part del Cartoixa
'''Francesch Eximenis (1507)''' teòlec català, en la seua obra "Scala Dei", diu que traduïx del Llemosí a Llengua Valenciana
'''Fra Tomas de Vesach (1511)''' en la seua obra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:
'''Joan Bonlabi (1521)''', català de Tarragona, en la seua traducció de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera
'''Rafael Martí de Viciana (1574)''' en la seua obra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:25, 10 abr 2011 (PDT)