Canvis

'''Antònia Vila i Ferri''' va nàixer en [[1921]] en la ciutat d'[[Onil]] en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del [[Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l' ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de la [[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluïs Fullana i Mira]]  

'''Antònia Vila i Ferri''' va nàixer en [[1921]] en la ciutat d'[[Onil]] en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del [[Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l' ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de la [[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluïs Fullana i Mira]]  

Usuària de l’[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, artículs periodístics. Va ser una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades [[Normes d'El Puig]] (o de la Secció de Llengua de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o RACV el dia 7 de març de 1981 en el [[Monasteri de Santa María d' El Puig]] en representació de les entitats culturals valencianistes del sur. concretament en nom del [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]]

Usuària de l’[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, artículs periodístics. Va ser una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades [[Normes d'El Puig]] (o de la Secció de Llengua de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o RACV el dia [[7 de març]] de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa María d' El Puig]] en representació de les entitats culturals valencianistes del sur. concretament en nom del [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]]

Estudià els cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a [[Elig]] per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, [[Tonico Sansano]], Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.

Estudià els cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a [[Elig]] per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, [[Tonico Sansano]], Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.

Fruït d’estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals [[Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"]] i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.

Fruït d’estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals [[Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"]] i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.

Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de valencià de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]].

Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]].

Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en [[valencià]], donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l’Institut de La Torreta en [[Elig]].

Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en [[valencià]], donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l’Institut de La Torreta en [[Elig]].

Participà com a ponent en el I Congrés de la [[Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’[[Elig]] en maig de [[1985]]. Seguix donant classes de [[valencià]] en sa casa.

Participà com a ponent en el I Congrés de la [[Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’[[Elig]] en maig de [[1985]]. Seguix donant classes de [[valencià]] en sa casa.

Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’[[Elig]], Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.

Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de [[Moros i Cristians]], Pobladors d’[[Elig]], Comissions de Festes, [[Fogueres]], [[Falles]], etc.

Escriu també en el diari “Canfali” d’[[Elig]] en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.

Escriu també en el diari “Canfali” d’[[Elig]] en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.

Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres “Fabules Curtes” en el [[2001]] i "Rondalles i Endevinalles' en el [[2010]]. Es membre de l'[[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] ([[AELLVA]]).

Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres “Fabules Curtes” en el [[2001]] i "Rondalles i Endevinalles' en el [[2010]]. Es membre de l'[[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] ([[AELLVA]]).

Com a una de les poques persones actualment supervivents, va ser l' elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del Sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en solemne acte homenage i de recòrt celebrat el dumenge 6 de març de 2011 en l' històric salò de senyeres del Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig que organisà la [[Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valencia (ARV)]]  

Com a una de les poques persones actualment supervivents, va ser l' elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del Sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recòrt celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de [[2011]] en l' històric salò de senyeres del [[Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valencia (ARV)]]  

Actualment '''Antònia Vila''' viu en [[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua Patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’[[Antònia Vila]] Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.

Actualment '''Antònia Vila''' viu en [[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua Patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’[[Antònia Vila]] Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.