Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{uiquificar}} | | {{uiquificar}} |
− | [[Image:ts.jpg|300px|right]]Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll. | + | [[Image:ts.jpg|300px|right]] |
| + | |
| + | |
| + | '''Tonico -Antonio- Sansano i Mora.''' |
| + | ''' |
| + | Descripcio:''' |
| + | Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll. |
| | | |
| Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors. | | Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors. |
| | | |
| + | '''Senyes biogràfiques:''' |
| Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'[[Elig]], els Ripoll). | | Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'[[Elig]], els Ripoll). |
| | | |
− | El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa: | + | El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa: "De l' aigua dolça venim de fer-mos un nugolet, de la que cau de la séquia de la font de Sansanet". |
− | | |
− | De l' aigua dolça venim de fer-mos un nugolet, de la que cau de la séquia de la font de Sansanet. | |
| | | |
− | Es casà en Josefina Castaño. | + | Es casà en Josefina Castaño, d'una important familia ilicitana, de la qual no tingué fills. |
| | | |
| + | '''Inicis. Lliteratura i periodisme:''' |
| Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en [[1916]]. | | Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en [[1916]]. |
| | | |
| + | '''Teatre:''' |
| Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral. | | Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral. |
| | | |
| + | '''Periodisme localiste:''' |
| Fon co-fundador dels periòdics Tiempos Nuevos i Nuestro Periódico, en els que a més d'escriure seccions en valencià, en les seues opinions recolzava l'autonomia valenciana, el republicanisme, el socialisme, el progressisme, l'autoctonia i idiosincràsia del nostre poble i la seua identitat. | | Fon co-fundador dels periòdics Tiempos Nuevos i Nuestro Periódico, en els que a més d'escriure seccions en valencià, en les seues opinions recolzava l'autonomia valenciana, el republicanisme, el socialisme, el progressisme, l'autoctonia i idiosincràsia del nostre poble i la seua identitat. |
| | | |
− | En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional. | + | '''Música. Cultura tradicional, folclor:''' |
| + | En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional. Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]],[[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments. En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]] i que durant uns anys actuava tots els dumenges en el Gran Teatre. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia. |
| | | |
− | Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]], [[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.
| + | '''Poesía. Associacionisme:''' |
− | | + | Fon President, fundador i honorífic president de la 'Hermandad de Poetas de Elche'.Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] d'esta entitat. |
− | En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]]. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.
| |
− | | |
− | Fon President, fundador i honorífic president de la Hermandad de Poetas de Elche. | |
| | | |
| + | '''Detalls biogràfics personals:''' |
| Tingué que eixir a l'exili a [[Argèlia]], en [[Oran]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare. | | Tingué que eixir a l'exili a [[Argèlia]], en [[Oran]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare. |
| | | |
− | Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç. | + | '''Radio. Artículs. Tertúlies. Llengua Valenciana:''' |
− | | + | Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç. Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità. |
− | Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità. | |
− | | |
− | Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] de la Germanor de Poetes.
| |
| | | |
− | Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el Ram d'Or i els informadors, el seu Dàtil d'Or. | + | '''Mérits. Distincions. Premis. Guardons. Trofeus. Reconeiximents. Homenages:''' |
| + | Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el premi de l' Ajuntament 'Ram d'Or' i els informadors peridistes locals, el seu premi 'Dàtil d'Or'. L'entitat musico-cultural 'Coral Illicitana' junt ad atres corals, associacions, entitats i orfeons musicals; li oferiren dos homenages públics en actuacions musicals en el Gran Teatre i en el salò d'actes de la seu de l'entitat cultural 'Peña Madridista Ilicitana'. |
| | | |
| Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]]. | | Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]]. |
| | | |
− | Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar | + | ''Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar'' |
| | | |
| | | |