304
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La denominacio Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentacio al manco en el sigle XV. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geograf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de 1980.
La denominacio Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentacio al manco en el sigle XV. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geograf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de 1980.
=Geografia=
La ria de Ferrol, aon desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'epoca romana.
La seua situacio, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlantic, fan que la ciutat goge d'un clima oceanic, en temperatures suaus durant tot l'any i precipitacions frecuents.
Els 81,9kmª de superficie del municipi oferixen una permanent successio de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe y Castill de La Palma) que dominen la ria.