Fon en [[1287]] quando [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monje de [[San Vicente]] continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abad de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéjars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 families de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi. | Fon en [[1287]] quando [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monje de [[San Vicente]] continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abad de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéjars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 families de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi. |