55
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Fon en [[1287]] quando [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monje de [[San Vicente]] continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abad de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéjars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 families de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
Fon en [[1287]] quando [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monje de [[San Vicente]] continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abad de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéjars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 families de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció se construyó en el [[segle XIV]], encara que fon reedificada en el [[segle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.
El 14 de juny de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].
La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el 8 de juny de [[1723]] després d'una época de sequíes. Set décades després, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]