| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Malambo.jpg|right|thumb|<center>Gauchos ballant el "Malambo"</center>]]
| + | == Visca el '''Català''' i tots els seus dialectes: barceloní, menorquí, mallorquí, valencià... == |
| | | | |
| − | Gaucho (gaucho en castellà) es un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguay]] i de la regio sur de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).
| |
| | | | |
| − | == Etimologia ==
| + | Perquè els espanyols no ens prenguin el que és nostre, unitat catalana ara i sempre! |
| | | | |
| − | Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
| + | '''SÍ ALS PAÏSOS CATALANS'''. |
| − | | + | '''MAI NOS FAREU ESPANYOLS''' |
| − | També existix l’hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en àrap significa arreador d’animals.
| |
| − | | |
| − | La denominació s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
| |
| − | | |
| − | == Ambit ==
| |
| − | L’ambient del gaucho fon la planura que s’estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
| |
| − | | |
| − | [[Image:Jinetes gauchos.jpg|right|thumb|<center>Gauchos del noroest argentí</center>]]
| |
| − | | |
| − | El procés evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l’atenció.
| |
| − | | |
| − | Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
| |
| − | | |
| − | Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
| |
| − | | |
| − | Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l’independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L’audàcia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats.
| |
| − | | |
| − | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
| |
| − | | |
| − | En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
| |
| − | | |
| − | == Activitats tradicionals ==
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Cultura]]
| |
| − | [[Categoria:Cultura Argentina]]
| |