| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | La '''família de protocols d'Internet''' es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors.
| + | == Visca el '''Català''' i tots els seus dialectes: barceloní, menorquí, mallorquí, valencià... == |
| − | En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.
| |
| | | | |
| − | El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadors i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en [[1972]] per el Departament de Defensa dels [[Estats Units]], eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.
| |
| − |
| |
| − | La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia ab el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
| |
| − | En una pila de protocols, cada nivell soluciona una serie de problemes relacionats ab la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells mes alts.
| |
| − | Els nivells superiors son els mes propencs al usuari i tracten ab senyes mes abstractes, deixant als nivells mes baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.
| |
| | | | |
| − | El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
| + | Perquè els espanyols no ens prenguin el que és nostre, unitat catalana ara i sempre! |
| − | El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets d'ordenadors.
| |
| − | Per lo tant, el model OSI, es el mes fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
| |
| − | Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero son mes fàcils d'entendre en el model OSI.
| |
| | | | |
| − | El [[1 de giner]] del [[2008]] el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.
| + | '''SÍ ALS PAÏSOS CATALANS'''. |
| − |
| + | '''MAI NOS FAREU ESPANYOLS''' |
| − | == Nivells en la pila TCP/IP ==
| |
| − | | |
| − | Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats ab precisió no hi han una resposta que siga la correcta.
| |
| − | | |
| − | El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols son el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos son protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser mes útil com model de referencia.
| |
| − |
| |
| − | El següent diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats ab el model OSI original:
| |
| − | | |
| − | {| cellpadding="5" cellspacing="1"
| |
| − | |-----
| |
| − | | 7
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
| |
| − | <td>ej. [[HTTP]], [[DNS]], [[SMTP]], [[SNMP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[Telnet]], [[SSH]] i [[SCP]], [[NFS]], [[RTSP]], [[Feed]], [[Webcal]] , [[POP3]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 6
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Presentació'''
| |
| − | <td>ej. [[XDR]], [[ASN.1]], [[SMB]], [[Apple Filing Protocol|AFP]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 5
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Sessió'''
| |
| − | <td>ej. [[TLS]], [[SSH]], ISO 8327 / CCITT X.225, [[RPC]], [[NetBIOS]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 4
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Transport''''
| |
| − | <td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]], [[SPX]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 3
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Ret'''
| |
| − | <td>ej. [[IP]], [[ICMP]], [[IGMP]], [[X.25]], [[CLNP]], [[Protocol de resolució de direccions|ARP]], [[RARP]], [[BGP]], [[OSPF]], [[protocol de encaminament|RIP]], [[IGRP]], [[EIGRP]], [[IPX]], DDP
| |
| − | |-----
| |
| − | | 2
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Enllaç de senyes '''
| |
| − | <td>ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 1
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
| |
| − | <td>ej. [[cable]], [[ràdio]], [[fibra òptica]]
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions son típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia mes notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | | |
| − | {| cellpadding="5" cellspacing="1"
| |
| − | |-----
| |
| − | | 5
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
| |
| − | 1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por varies raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament son considerats part del nivell de ret)''
| |
| − | |-----
| |
| − | | 4
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Transport'''
| |
| − | <td>ej. [[TCP]], [[UDP]], [[Real-time Transport Protocol|RTP]], [[SCTP]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[OSPF]], que funcionen sobre IP, son considerats part del nivell d'Internet)''
| |
| − | |-----
| |
| − | | 3
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Internet'''
| |
| − | <td> Per a TCP/IP este es el [[Protocol d'Internet]] (IP)<br />''(protocols requerits com [[ICMP]] e [[IGMP]] funcionen sobre IP, pero encara se poden considerar part del nivell de ret; [[Protocol de resolució de direccions|ARP]] no funciona sobre IP)''
| |
| − | |----- style="border:1px solid black;"
| |
| − | | 2
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Enllaç'''
| |
| − | <td> ej. [[Ethernet]], [[Token Ring]], [[Point-to-Point Protocol|PPP]], [[HDLC]], [[Frame Relay]], [[RDSI]], [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]], [[IEEE 802.11]], [[FDDI]]
| |
| − | |-----
| |
| − | | 1
| |
| − | | style="border:1px solid black;" | '''Físic'''
| |
| − | <td> ej. Mig físic, i tècniques de [[codificació]], [[T1]], [[E1]]
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | === El nivell Físic ===
| |
| − | El [[nivell físic]] descriu las '''característiques físiques''' de la comunicació, com les convencions sobre la naturalea del mig utilisat per a la comunicació (com les comunicacions per cable, [[fibra òptica]] o [[ràdio]]), i tot lo relatiu als detalls com els conectors, [[còdic de canal]]s i [[modulació]], potencies de senyals, [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]], sincronisació i temporisació i distancies màximes.
| |
| − | | |
| − | === El nivell d'Enllaç de senyes ===
| |
| − | El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].
| |
| − |
| |
| − | [[Point-to-Point Protocol|PPP]] es un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].
| |
| − |
| |
| − | Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control'').
| |
| − | | |
| − | === El nivell d'Internet ===
| |
| − |
| |
| − | Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols son [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].
| |
| − |
| |
| − | En l'arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en l'intercanvi de senyes entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través d'una ret de rets, coneguda com [[Internet]].
| |
| − |
| |
| − | En la família de protocols d'Internet, [[IP]] realisa les tasques bàsiques per a '''conseguir transportar senyes des d'un orige a un destí'''. IP pot passar les senyes a una serie de protocols superiors; cada un d'eixos protocols es identificat ab un únic "Número de protocol IP". ICMP i IGMP son els protocols 1 i 2, respectivament.
| |
| − |
| |
| − | Alguns d'els protocols per damunt de IP com [[ICMP]] (usats per a transmetre informació de diagnòstic sobre transmissions IP) i [[IGMP]] (utilisant per a dirigir tràfic [[multicast]]) van en nivells superiors a IP pero realisen funcions del nivell de ret i ilustren una incompatibilitat entre els models d'Internet i OSI. Tots els protocols d'enrutament, com [[BGP]], [[OSPF]], i [[RIP (protocol)|RIP]] son realment també part del nivell de ret, encara que ells pareguen pertànyer a nivells mes alts en la pila.
| |
| − | | |
| − | === El nivell de Transport ===
| |
| − |
| |
| − | Els protocols del [[nivell de transport]] poden solucionar problemes com la '''fiabilitat''' ("apleguen les senyes al seu destí?") i la seguritat de que les '''senyes apleguen en l'orde correcte'''. En el conjunt de protocols TCP/IP, els protocols de transport també '''determinen a qué aplicació van destinats les senyes'''.
| |
| − |
| |
| − | Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89).
| |
| − |
| |
| − | [[TCP]] (protocol IP número 6) es un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les senyes apleguen completes, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre l'estat de la ret per a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les senyes correctament en la seqüencia especificada. Esta es una de les principals diferencies ab UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell d'Internet.
| |
| − |
| |
| − | Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en l'orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions.
| |
| − |
| |
| − | [[UDP]] (protocol IP número 17) es un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]].
| |
| − |
| |
| − | UDP es utilisat normalment per aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on l'arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada per al tamany dels paquets.
| |
| − |
| |
| − | [[DCCP]] esta actualment baix desenroll per el IETF. Proporciona semàntica de control per a fluixos TCP, mentres de cara l'usuari se dona un servici de datagrames UDP..
| |
| − |
| |
| − | TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions en una dirección de ret donada son distinguibles entre sí per el seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics.
| |
| − |
| |
| − | [[Real-time Transport Protocol|RTP]] es un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a senyes en temps real com el [[streaming]] d'àudio i vídeo que es monta damunt UDP.
| |
| − | | |
| − | === El nivell d'Aplicació ===
| |
| − | | |
| − | El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes mes comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret ab atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort ab un protocol estàndart'''.
| |
| − |
| |
| − | Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen ab les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.
| |
| − | Una volta que les senyes de l'aplicació han sigut codificats en un protocol estàndart del nivell d'aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.
| |
| − | | |
| − | En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i son habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].
| |
| − | | |
| − | == Ventages i inconvenients ==
| |
| − |
| |
| − | El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible ab les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.
| |
| − |
| |
| − | Un inconvenient de TCP/IP es que es mes difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser mes ràpit en rets ab un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.
| |
| − |
| |
| − | El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Protocols d'Internet|Família de protocols d'Internet]]
| |