Canvis

12 bytes eliminats ,  20:26 21 gin 2011
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''La Terra'''</center>]]
 
[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''La Terra'''</center>]]
 +
 
La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira al voltant del Sol al llarc d'una [[òrbita]] molt poc [[excentricitat|excèntrica]] (una [[elipse]] molt semblant a una [[circumferència]]) a una distància mijana de 149.600.000 [[km]] (1 [[UA]]) i a una velocitat de 29,8 [[km/s]]. També gira sobre si mateix en un [[periodo de rotació]] de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.  
 
La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira al voltant del Sol al llarc d'una [[òrbita]] molt poc [[excentricitat|excèntrica]] (una [[elipse]] molt semblant a una [[circumferència]]) a una distància mijana de 149.600.000 [[km]] (1 [[UA]]) i a una velocitat de 29,8 [[km/s]]. També gira sobre si mateix en un [[periodo de rotació]] de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.  
   −
La Terra te un satélit natural, la [[Lluna]], que es el quint satélit mes gran del sistema solar.
+
La Terra te un satèlit natural, la [[Lluna]], que es el quint satèlit és gran del sistema solar.
   −
Dispon d’un potent camp magnétic, a on les partículas carregades portades pel vent solar es dirigixen cap als polos, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concéntrics de radiació en tot el mon com resultat de l’acumulació d’estes partículas atrapades en el [[camp Magnétic]] de la Terra. La magnetosfera actúa com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.
+
Dispon d’un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar es dirigixen cap als polos, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el mon com resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el [[camp Magnètic]] de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.
       
== Orige i formació ==
 
== Orige i formació ==
   −
La Terra i els atres planetes del [[sistema solar]] es va formar fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del [[Sol]] en formació. Inicialment fondada, la capa externa de la Terra es va enfríar pera formar una corteça sólida.  
+
La Terra i els atres planetes del [[sistema solar]] es formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del [[Sol]] en formació. Inicialment fondada, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una costra sòlida.  
Mes tart, els impactes dels asteroides han causat moltes canvis en l’ambient de la superfície. La [[Lluna]] es formà poc després, provablement després d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat [[Theia]]). Part d’aço se va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en tal vegada 10% de la massa total de la Terra, hauría segut expulsat a l’espai, on s’hauría format la [[Lluna]].
+
Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La [[Lluna]] es formà poc després, provablement després d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat [[Theia]]). Part d'açò se va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en tal vegada 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la [[Lluna]].
   −
L’activitat volcánica ha produït una atmósfera primitiva. De vapor d’aigua condensada, mesclada en gel portat per cometes, produixiren els océans. Es suposa que l’activitat química en una energía molt intensa ha produït una molécula capaç de reproduïr-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys després.
+
L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’aigua condensada, mesclada en gel portat per cometes, es produïren els oceans. Es supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys després.
 
   
 
   
    
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
124 373

edicions