320
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el segle IX, i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el segle IX, i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
=== Els Furs Medievals ===
==== Vizcaya ====
La [[Vizcaya]] medieval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:
* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.
* Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.
* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clemente de Abadiano.
Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els segles XII i XIII, estes deixaven de dependre dels furs de Vizcaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concesió de furs eren: Valmaseda (1199), Bermeo (1236), Lanetosa (1287), Plència (1299), Bilbao (1301), Ochandiano (1304), Portugalete (1322), Lequeitio (1325), Ondàrroa (1327), Marquina (1255), Guernica (1366), Durango !1372) i Ermua (1372); la ciutat és Orduña (1228).
Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merintat de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectasen.
==== Àlava ====
* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.
* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.
* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.
* Els furs de les viles.
* Els quaderns de Ordenances de la Hermantat de Àlava a partir de 1417.
==== Guipúzcoa ====
* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any 1200, acata la llegislació real de Castella.
* A partir de 1463, després de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.
=== Les guerres de Manderizos ===
La crisis baix-medieval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la peste negra de 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.
Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.
Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.
Les Encantacions, en 1394, adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en 1393, comisiona al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.
Les guerres de banderizos acaben a finals del sigle XV. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.
== Edat Moderna ==
=== La armada de Vizcaya ===
Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].
Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Alteces que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en juliol de 1493, encomendà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. La armada fon coneguda com Armada de Vizcaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions vizcaínes (en el sentit ampli, açò si, vascongades). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'agost.
Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de la armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.
{{metaplantilla de avisos
{{metaplantilla de avisos
{{/doc}}
{{/doc}}
</noinclude>
</noinclude>
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]