Canvis

== El mit de l'orige d'Europa ==

== El mit de l'orige d'Europa ==

Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veig Europa i se n'enamorà perdudament. Ales-hores el [[deu]] es transformà en un [[brau]] blanc i s'hi acostà. La princesa incuriositat per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca es va acostar per acariciar-lo. Ales-hores el brau la feu montar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Un cop allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió nasqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.  

Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el [[deu]] es transformà en un [[brau]] blanc i s'acostà. La princesa en curiositat per aquell magnífic braç de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el brau la feu montar damunt seu i fugí a la mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.  

El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Llengua hongaresa|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] llatí el continent s'anomena Europa, o un mut molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].

El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Llengua hongaresa|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] llatí el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].

En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort de la Mediterrànea.

En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu.

=== Etimologia ===

=== Etimologia ===

L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Éreb, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest.

L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sense dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Érep, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament en Europa, la terra a l'oest.

== Geografia i geologia ==

== Geografia i geologia ==