Canvis

84 bytes afegits ,  19:08 12 nov 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà sigle XIX i començaments del sigle XX. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; així com per a exhibicions i conferències.
+
El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; així com per a exhibicions i conferències.
    
L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.  
 
L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.  
   −
El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de 1872 en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' (31 de maig de 1884) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' (21 de maig de 1892) i ''[[I Medici]]'' (9 de novembre de 1893); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' (12 de novembre de 1893).  
+
El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).  
   −
També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' (27 d'abril de 1907).
+
També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
   −
Al voltant de la década dels '30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament Alemà. Fon parcialment reconstruïda en 1946, i, per un periodo en la década dels '50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.
+
Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.
   −
En 1991, es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en 1998. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.  
+
En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.  
   −
Des de setembre del 2001 ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.
+
Des de [[setembre]] del [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
124 784

edicions