124 718
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Ruda</center> La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea. == C...».
[[Image:Ruda1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]]
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
== Característiques ==
Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.
Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.
== Espècies ==
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
== Usos medicinals ==
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera son considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada quantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
== Accions farmacològiques ==
• Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tenir una discreta activitat contraent l'úter.
• Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
• Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
== Toxicitat ==
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'[[úter]], provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
== Característiques ==
Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.
Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.
== Espècies ==
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
== Usos medicinals ==
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera son considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada quantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
== Accions farmacològiques ==
• Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tenir una discreta activitat contraent l'úter.
• Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
• Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
== Toxicitat ==
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'[[úter]], provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}