− | En la tradició grega, la rosa és una de les flors dels deus, naixcuda d'una gota de sanc de Venus, en punchar-se el peu en una espina. Un atra versió dins la mitologia grega la concep com a inicialment blanca, i es va tenyir de vermell degut a la sanc d'Adonis (en alusió al pas de la llum blanca de l'alba a la rosada de l'aurora). D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven en roses, esta flor era també consagrada a Dionís. | + | En la tradició [[grac|grega]], la rosa és una de les flors dels deus, naixcuda d'una gota de [[sanc]] de Venus, en punchar-se el [[peu]] en una espina. Un atra versió dins la [[mitologia]] grega la concep com a inicialment blanca, i es va tenyir de vermell degut a la sanc d'Adonis (en alusió al pas de la llum blanca de l'alba a la rosada de l'aurora). D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven en roses, esta flor era també consagrada a Dionís. |
− | En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de Roma celebraven la seua festa el dia [[23 d'abril]], consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i murtes. | + | En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de Roma celebraven la seua festa el dia [[23 d'abril]], consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i [[murta|murtes]]. |