Canvis

10 bytes afegits ,  17:09 7 oct 2010
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
== Fundació ==
 
== Fundació ==
   −
Fon creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]].
+
Fon creada l'[[1 de febrer]] de [[1982]] per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]].
    
= Història =
 
= Història =
Llínea 19: Llínea 19:     
== Compra de PRISA ==
 
== Compra de PRISA ==
Just després d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del [[Govern d'Espanya]], va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la [[Cadena COPE]]. En [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En [[1993]] va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en [[1994]] PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en [[maig]] de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el [[19 de juny]] de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
+
Just després d'obtindre el liderat en l'EGM, el grup PRISA (llavors màxim accionista i propietari de la cadena SER) va llançar, en una operació orquestada des del [[Govern d'Espanya]], va adquirir el 49% d'Inversiones Godó i el 51% de Paltrieva i aixina passant a controlar el 25% d'Antena 3 Ràdio, en lo qual passaven a ser indirectament els propietaris de la cadena. Això va fer que la direcció prenguera decisions molt dures contra les principals estreles de la cadena per divergències ideològiques en els nous propietaris. Aixina les dos principals estreles de la cadena, és a dir, Antonio Herrero i José María García hagueren d'anar-se'n de l'emissora i varen fichar per la [[Cadena COPE]].  
 +
 
 +
En [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En [[1993]] va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en [[1994]] PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en [[maig]] de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el [[19 de juny]] de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
    
= Conseqüències =
 
= Conseqüències =
124 351

edicions