Canvis

L'Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita llibre|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|any=1999|títol=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicació=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|aneu=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopèdia|logopedes]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita llibre|cognoms=MacMahon|nom=Michael K. C.|capítol=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|títul=The World’s Writing Systems|pàgines=821–846| editorial = Oxford University Press|any=1996|ubicació=New York|aneu=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|data=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|títol=L’Alfabet Fonètic Internacional (2005)|format=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

L'Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita llibre|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|any=1999|títol=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicació=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|aneu=ISBN 0-521-65236-7 begin_of_the_skype_highlighting              0-521-65236-7      end_of_the_skype_highlighting (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopèdia|logopedes]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita llibre|cognoms=MacMahon|nom=Michael K. C.|capítol=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|títul=The World’s Writing Systems|pàgines=821–846| editorial = Oxford University Press|any=1996|ubicació=New York|aneu=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|data=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|títol=L’Alfabet Fonètic Internacional (2005)|format=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

   

   

L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->

L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->