Canvis

74 bytes afegits ,  18:40 26 set 2010
sense resum d'edició
Llínea 48: Llínea 48:  
[[Image:Fursnavarra.jpg|thumb|right|200px|Monument dedicat als furs de Navarra.]]
 
[[Image:Fursnavarra.jpg|thumb|right|200px|Monument dedicat als furs de Navarra.]]
   −
L'actual Comunitat Foral de Navarra procceïx de l'antic Reine de Navarra, que estigué vigent hasda 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació juridic-administrativa actual es basa en el Amillorament de 1982, que suposà l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de 1978, concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.
+
L'actual Comunitat Foral de Navarra procceïx de l'antic Reine de Navarra, que estigué vigent hasda 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació juridic-administrativa actual es basa en el Amillorament de [[1982]], que suposà l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.
   −
Excepte en els temps d'expansió del Reine de Navarra, desde el s. XVI hasda principis del XX hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll socioeconòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar socioeconòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de la economia de servicis i industrial en Pamplona. De fet, la tasa de desempleu registrat és les més baixes d'Espanya, el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingresos nets per hogar (en 29.845 euros) i menor índice de pobrea.
+
Excepte en els temps d'expansió del Reine de Navarra, desde el [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll socioeconòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar socioeconòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de la economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la tasa de desempleu registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingresos nets per hogar (en 29.845 euros) i menor índice de pobrea.
    
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
La primera vegada de la que s'ha tingut constància escrita del terme Navarra és en el sigle IX, en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne hasda el riu Ebre. Es creu que el toponim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a [[Pamplona]] i el seu entorn.
+
La primera vegada de la que s'ha tingut constància escrita del terme Navarra és en el [[sigle IX]], en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne hasda el [[riu Ebre]]. Es creu que el toponim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a [[Pamplona]] i el seu entorn.
    
== Símbols actuals de Navarra ==
 
== Símbols actuals de Navarra ==
En 1910, la Diputació de Navarra aprobà el diseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar econeguts per la "Llei Orgànica de REintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de 10 d'agost de 1982. Per tant, segons el Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:
+
En [[1910]], la Diputació de Navarra aprobà el diseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar econeguts per la "Llei Orgànica de REintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de [[10 d'agost]] de [[1982]]. Per tant, segons el Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:
    
=== Himne ===
 
=== Himne ===
Llínea 108: Llínea 108:  
{{AP|Història de Navarra}}
 
{{AP|Història de Navarra}}
 
[[Image:Façana sur del palau real de olite.jpg|thumb|right|200px|Façana sur del [[Palau Real d'Olite]].]]
 
[[Image:Façana sur del palau real de olite.jpg|thumb|right|200px|Façana sur del [[Palau Real d'Olite]].]]
Navarra sigué un Regne desde 841 hasda 18411, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral desde 1841 hasda 1981, i desde 1981 hasda l'actualitat constituix una Comunitat Foral.
+
Navarra sigué un Regne desde 841 hasda 18411, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral desde [[1841]] hasda [[1981]], i desde 1981 hasda l'actualitat constituix una Comunitat Foral.
    
== Organisació Territorial ==
 
== Organisació Territorial ==
Llínea 127: Llínea 127:  
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].
 
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]].
   −
El 8 de maig de 2008 el Parlament de Navarra rebujà uan proposició de lei de Izquierda Unida per la que que s'ampliaria la zona mixta als municipis de Noáin, Aranguren, Beriáin i Galar, incloint d'este modo tota la comarca de Pamplona. La moció sigué rebujada. Presentada d enou en octubre de 2008, fon buidada per contingut en comisió i rebujada per UPN, CDN i PSOE que, al contrari de lo que sucediera en maig, canvià el sentit de son vot segons el PSN per les decisions adoptades per un Congrés socialiste celebrat posteriorment i, segons UPN, pel acort de govern existent entre UPN-PSOE.
+
El [[8 de maig]] de [[2008]] el Parlament de Navarra rebujà uan proposició de lei de Izquierda Unida per la que que s'ampliaria la zona mixta als municipis de Noáin, Aranguren, Beriáin i Galar, incloint d'este modo tota la comarca de Pamplona. La moció sigué rebujada. Presentada de nou en [[octubre]] de 2008, fon buidada per contingut en comisió i rebujada per UPN, CDN i PSOE que, al contrari de lo que sucediera en maig, canvià el sentit de son vot segons el PSN per les decisions adoptades per un Congrés socialiste celebrat posteriorment i, segons UPN, pel acort de govern existent entre UPN-PSOE.
    
Ademés, NaBai abogava per donar entrada a la zona mixta als següents municipis: Aibar, Adiós, Amescoas, Añorbe, Aranguren, Barasoain, Beriain, Bidaurreta, Biurrun-Olcoz, Caseda, Cirauqui, Elo-Monreal, Eneriz, Galar, Garinoain, Ibargoiti, Izagaondoa, Legarda, Leoz, Lorca, Lumbier, Mañeru, Muruzabal, Noain-Valle de Elorz, Obanos, Olite, Oloriz, Orisoain, Pueyo, Sangüesa, Tafalla, Tiebas-Muruarte de Reta, Tirapu, Ucar, Unzué, Uterga i Villatuerta.
 
Ademés, NaBai abogava per donar entrada a la zona mixta als següents municipis: Aibar, Adiós, Amescoas, Añorbe, Aranguren, Barasoain, Beriain, Bidaurreta, Biurrun-Olcoz, Caseda, Cirauqui, Elo-Monreal, Eneriz, Galar, Garinoain, Ibargoiti, Izagaondoa, Legarda, Leoz, Lorca, Lumbier, Mañeru, Muruzabal, Noain-Valle de Elorz, Obanos, Olite, Oloriz, Orisoain, Pueyo, Sangüesa, Tafalla, Tiebas-Muruarte de Reta, Tirapu, Ucar, Unzué, Uterga i Villatuerta.
124 964

edicions