Llínea 13: |
Llínea 13: |
| En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', que es un sistema d'arrendament en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques. | | En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', que es un sistema d'arrendament en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques. |
| | | |
− | Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner; en la principal es localisava la vivenda; mentres que en la planta baixa es trobaven el rebost, el forn i el celler. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou o una cisterna que servia per a proporcionar aigua a l’explotació. | + | Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner o de porche; en la principal es localisava la vivenda dels propietaris; mentres que en la planta baixa es trobava la vivenda dels masers i també el rebost, el forn i la bodega, etc. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou d'aigua que servia per a proporcionar aigua per a us domèstic i per a tota l’explotació agrícola. En ella també es regava l'horta que generalment es cultivava en una zona plana i pròxima a la casa. Generalment també s'almagasenava aigua per a rec en una bassa pròxima al mas. |
| | | |
| ==Arquitectura== | | ==Arquitectura== |
| | | |
− | Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, la ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció. | + | Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció. |
| | | |
| La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es van construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]]. | | La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es van construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]]. |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| ==Atres aspectes== | | ==Atres aspectes== |
− | En molts cassos, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc, protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres. | + | En molts cassos, especialment en les masies mes pròximes a la costa i no tant en les de les comarques valencianes de l'interior, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc, protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres. |
| | | |
| A voltes (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs. | | A voltes (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs. |
| | | |
| Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració o l'[[hoteleria]]. | | Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració o l'[[hoteleria]]. |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |