Canvis

440 bytes afegits ,  14:14 23 set 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Masia-en miramar.JPG|right|250px|thumb|<center>Masia prop de Burjassot, en [[Miramar (arquitectura)|miramar]]</center>]]
 
[[Image:Masia-en miramar.JPG|right|250px|thumb|<center>Masia prop de Burjassot, en [[Miramar (arquitectura)|miramar]]</center>]]
   −
Un '''mas''' o '''masia''' és un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1.  F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.  
+
Un '''mas''' o '''masia''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en diverses comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''. Es un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1.  F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.  
   −
Normalment son construccions sòlides en una doble utilitat, la normal (vida rural) i la tasca defensiva).
+
Normalment son construccions sòlides en una doble utilitat, la normal (vida rural) i la tasca defensiva.
 +
 
 +
El mas té el seu orige en l’alta [[Edat Mija]] i es desenrollà principalment en les comarques del nort i les comarques centrals de la [[Comunitat Valenciana]]. En estes zones, l’orografia del terreny obligava als senyors feudals a fraccionar les seues terres per a obtindre majors beneficis econòmics. Solien localisar-se en àrees montanyoses (generalment, fins als 1.200 metros d’altura) a on es podien utilisar les terrasses naturals per a realisar explotacions variades.
 +
 
 +
== Masers i migers ==
 +
 
 +
Els masos feudals solien estar explotats per una família, els "''masers''", que treballaven i residien en el ''mas'' per mig d’un contracte d’arrendament. Un mateix llaurador podia tindre diversos ''masos'' d’un mateix senyor arrendats.
 +
 
 +
En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', que es un sistema d'arrendament en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.
 +
 
 +
Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner; en la principal es localisava la vivenda; mentres que en la planta baixa es trobaven el rebost, el forn i el celler. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou o una cisterna que servia per a proporcionar aigua a l’explotació.
    
==Arquitectura==
 
==Arquitectura==
Llínea 18: Llínea 28:  
En molts cassos, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc,  protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres.  
 
En molts cassos, la masia disponia d'una torre anexa, que junt en el mur que en algunes ocasions rodejava l'edificació, les troneres, etc,  protegien als habitants de possibles atacs, molt comuns en zones de frontera o costeres.  
   −
De vegades (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs.
+
A voltes (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs.
 
   
 
   
Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració  i l'[[hoteleria]].
+
Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració  o l'[[hoteleria]].
   −
'''Mas''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en algunes comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''.
     −
Té el seu orige en l’alta [[Edat Mija]] i es va desenrollar principalment en les comarques del nort, especialment en . En estes zones, l’orografia del terreny obligava els senyors feudals a fraccionar les seues terres per a obtindre majors beneficis econòmics. Solien localisar-se en àrees séel meu montanyoses (generalment, fins als 1.500 metros d’altura) on es podien utilisar les terrasses naturals per a realisar explotacions variades.
     −
Els masos feudals solien estar explotats per una família, els "''masers''", que treballaven i residien en el ''mas'' per mig d’un contracte d’arrendament. Un mateix llaurador podia tindre diversos ''masos'' d’un mateix senyor arrendats.
     −
Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner; en la principal es localisava la vivenda; mentres que en la planta baixa es trobaven el rebost, el forn i el celler. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou o una cisterna que servia per a proporcionar aigua a l’explotació.
      
== Vore també ==
 
== Vore també ==