78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Masia-en miramar.JPG|right|250px|thumb|<center>Masia prop de Burjassot, en [[Miramar (arquitectura)|miramar]]</center>]]
[[Image:Masia-en miramar.JPG|right|250px|thumb|<center>Masia prop de Burjassot, en [[Miramar (arquitectura)|miramar]]</center>]]
Un '''mas''' o '''masia''' és un tipo de construcció rural, molt freqüent en tot l'est de la [[península Ibèrica]], concretament en l'antic [[regne d'Aragó]]<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/ 1. F. Casa de llabor, en finca agrícola i ganadera, típica del territori que ocupava l'antic regne d'Aragó.]</ref>, que té els seus orígens en les antigues [[Vila romana|viles romanes]]. Es tracta de construccions aïllades, lligades sempre a una explotació agrària o ganadera de tipo familiar.
Normalment son construccions sòlides en una doble utilitat, la normal (vida rural) i la tasca defensiva).
Normalment son construccions sòlides en una doble utilitat, la normal (vida rural) i la tasca defensiva).
De vegades (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs.
De vegades (especialment en el [[sigle XVI]]) les torres masies s'associen als colomers que se situen en la coberta adoptant un característic aspecte en pilars a manera de almenes de resonàncies militars. De fet estos colomers podien complir funcions d'avís davant d'atacs.
Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració i l'[[hoteleria]] .
Numeroses masies s'han transformat en cases adaptades per al [[turisme rural]], la restauració i l'[[hoteleria]].
'''Mas''' (en plural ''masos'') és el nom que reben en algunes comarques de la [[Comunitat Valenciana]] les explotacions agràries de tipo tradicional, incloent les terres i els edificis agrícoles i de residència. El terme deriva del [[llatí]] ''mansus'' que significa ''permanéixer''.
Té el seu orige en l’alta [[Edat Mija]] i es va desenrollar principalment en les comarques del nort, especialment en . En estes zones, l’orografia del terreny obligava els senyors feudals a fraccionar les seues terres per a obtindre majors beneficis econòmics. Solien localisar-se en àrees séel meu montanyoses (generalment, fins als 1.500 metros d’altura) on es podien utilisar les terrasses naturals per a realisar explotacions variades.
Els masos feudals solien estar explotats per una família, els "''masers''", que treballaven i residien en el ''mas'' per mig d’un contracte d’arrendament. Un mateix llaurador podia tindre diversos ''masos'' d’un mateix senyor arrendats.
Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner; en la principal es localisava la vivenda; mentres que en la planta baixa es trobaven el rebost, el forn i el celler. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou o una cisterna que servia per a proporcionar aigua a l’explotació.
== Vore també ==
*[[Alqueria]]
*[[Barraca]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Masia}}
{{Traduït de|es|Masia}}
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Cultura popular]]
[[Categoria:Cultura popular]]