Canvis

El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).

El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).

El hebreu com a llengua parlà fon recuperat pel sionisme a finals del sigle XIX, gràcies al treball de, entre atres, Eliezer Ben Yehuda, per a servir de llengua nacional al futur Estat judeu.

El hebreu com a llengua parlà fon recuperat pel sionisme a finals del [[sigle XIX]], gràcies al treball de, entre atres, Eliezer Ben Yehuda, per a servir de llengua nacional al futur Estat judeu.

== Evolució històrica ==

== Evolució històrica ==

L'escritura rabínica dels primers sigles de l'era comú usa una forma de l'hebreu que es usualment coneguda com hebreu misnaic. Fon llavors generalment cregut que esta llengua mai havia segut usada per la gent comú sino que fon una llengua erudita creà baix la influència del arameu. Ara és generalment reconegut pels rabins no confeccionaren una llengua erudita sino que usaren una forma del hebreu que se desenrollà en els últims sigles a. C. Esta conclusió emergix des d'un estudi de la naturalea de la llengua i de les referències en els texts rabínics fins al seu us per la gent ordinària, i este us vernàcul sense dubte va deixar entrevore la seua presència en el transfondo dels rollos copper de Qumrà i en algunes cartes de la Segon Revolta Judea.

L'escritura rabínica dels primers sigles de l'era comú usa una forma de l'hebreu que es usualment coneguda com hebreu misnaic. Fon llavors generalment cregut que esta llengua mai havia segut usada per la gent comú sino que fon una llengua erudita creà baix la influència del arameu. Ara és generalment reconegut pels rabins no confeccionaren una llengua erudita sino que usaren una forma del hebreu que se desenrollà en els últims sigles a. C. Esta conclusió emergix des d'un estudi de la naturalea de la llengua i de les referències en els texts rabínics fins al seu us per la gent ordinària, i este us vernàcul sense dubte va deixar entrevore la seua presència en el transfondo dels rollos copper de Qumrà i en algunes cartes de la Segon Revolta Judea.

Encara que el hebreu s'usà en Judà en el primer sigle com a vernàcul, el arameu i el grec foren també parlats, i n'hi han evidències de que el arameu fon dominant en el nort de Galilea. Jesus vingué de Galilea i provablement parlà arameu. Algunes de ses paraules citaes en els Evangelis estan en arameu, encara que algunes (tals com "abba" i "ephphatta") poden ser tant hebreu com arameu. No és improvable que també parlara hebreu especialment en les seues visites a Judea. Alguns estudis indiquen que lo més provable és que Jesus parlara hebreu en "accent de Galilea".

Encara que el hebreu s'usà en Judà en el primer sigle com a vernàcul, el [[arameu]] i el [[grec]] foren també parlats, i n'hi han evidències de que el arameu fon dominant en el nort de [[Galilea]]. [[Crist|Jesus]] vingué de Galilea i provablement parlà arameu. Algunes de ses paraules citaes en els Evangelis estan en arameu, encara que algunes (tals com "abba" i "ephphatta") poden ser tant hebreu com arameu. No és improvable que també parlara hebreu especialment en les seues visites a [[Judea]]. Alguns estudis indiquen que lo més provable és que Jesus parlara hebreu en "accent de Galilea".

Varis versículs en el [[Nou Testament]] pareixen a primera vista referir-se a la llengua hebrea, i la paraula grega traduïda com "Hebreu" (''hebraisti'') es referix ad eixa llengua en [[Apocalipsis]]. Pero són també usades de l'arameu paraules com ''Gabbatha'' en '' Gogotha'', i allò provablement denota una llengua semítica (com distinta del grec) parlà pels judeus, incloent tant l'hebreu com el arameu, abans que referint-se a l'hebreu en distinció de l'arameu. Igualment, l'expressió aramea ''Akeldema'' se diu en Fets 1.19 en "sa llengua", açò és, la llengua de la gent de [[Jerusalem]].

Varis versículs en el [[Nou Testament]] pareixen a primera vista referir-se a la llengua hebrea, i la paraula grega traduïda com "Hebreu" (''hebraisti'') es referix ad eixa llengua en [[Apocalipsis]]. Pero són també usades de l'arameu paraules com ''Gabbatha'' en '' Gogotha'', i allò provablement denota una llengua semítica (com distinta del grec) parlà pels judeus, incloent tant l'hebreu com el arameu, abans que referint-se a l'hebreu en distinció de l'arameu. Igualment, l'expressió aramea ''Akeldema'' se diu en Fets 1.19 en "sa llengua", açò és, la llengua de la gent de [[Jerusalem]].

Algun temps després de la Segon Revolta Judea, l'hebreu va morir com a llengua vernàcula en [[Palestina]], provablement a finals del sigle II o en el III. Continuà, en tot i això, sent usat pels judeus com a llengua religiosa, erudita i lliterària, i fon també parlat en certes circumstàncies. Fon revixcuda com a vernàcul sols a finals del sigle XIX, i hui és la llengua viva del estat d'[[Israel]].

Algun temps després de la Segon Revolta Judea, l'hebreu va morir com a llengua vernàcula en [[Palestina]], provablement a finals del [[sigle II]] o en el [[sigle III]]. Continuà, en tot i això, sent usat pels judeus com a llengua religiosa, erudita i lliterària, i fon també parlat en certes circumstàncies. Fon revixcuda com a vernàcul sols a finals del [[sigle XIX]], i hui és la llengua viva del estat d'[[Israel]].

== Vore també ==

== Vore també ==