124 534
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
[[Image:-Tutanchamun Maske.jpg|thumb|màscara del faraó Tutankamon]]
[[Image:-Tutanchamun Maske.jpg|thumb|Màscara del faraó Tutankamon]]
Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'Homo sapiens sapiens fa prop de 190.000 anys.
Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'Homo sapiens sapiens fa prop de 190.000 anys.
Segons l'historiador grec Heròdot (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada.
Segons l'historiador grec Heròdot (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada.
Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de Roma. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica.
Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de [[Antiga Roma|Roma]]. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica.
A partir del sigle VII els àraps invadixen l'Àfrica del nort. El comerç caravaner i l'expansió islàmica alimenten l'establiment de noves relacions entre les "dos Àfriques".
A partir del [[sigle VII]] els àraps invadixen l'Àfrica del nort. El comerç caravaner i l'expansió islàmica alimenten l'establiment de noves relacions entre les "dos Àfriques".
L'Imperi Kanem-Bornu existí Àfrica entre el sigle XIII i la década de 1840. En el seu moment de major esplendor va comprendre l'àrea del que actualment és el sur de Líbia, Chad, noroest de Nigèria, est de Níger i nort de Camerun.
L'Imperi Kanem-Bornu existí Àfrica entre el [[sigle XIII]] i la década de [[1840]]. En el seu moment de major esplendor va comprendre l'àrea del que actualment és el sur de [[Líbia]], [[Chad]], noroest de [[Nigèria]], est de Níger i nort de [[Camerun]].
El Regne del Congo fon un estat situat en lo que actualment constituïx la zona nort d'Angola, l'enclavament de Cabinda, la República del Congo i la part occidental de la República Democràtica del Congo. La seua esfera d'influència comprenia també als estats veïns.
El Regne del [[Congo]] fon un estat situat en lo que actualment constituïx la zona nort d'[[Angola]], l'enclavament de Cabinda, la República del Congo i la part occidental de la República Democràtica del Congo. La seua esfera d'influència comprenia també als estats veïns.
La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del sigle XVII tingué lloc, aproximadament, en 1885, en la Conferència de Berlin i l'escomençament de la Primera Guerra Mundial, época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i Etiopia, conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del sigle XVIII.
La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del [[sigle XVII]] tingué lloc, aproximadament, en [[1885]], en la Conferència de Berlin i l'escomençament de la [[Primera Guerra Mundial]], época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i [[Etiopia]], conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del [[sigle XVIII]].
[[Image:Great-Zimbabwe-2.jpg|thumb|300px|left|Gran Zimbabue]]
[[Image:Great-Zimbabwe-2.jpg|thumb|300px|left|<center>Gran Zimbabue</center>]]
Al final de la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.
Al final de la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.
Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] 1847, [[Suràfrica]] 1910, [[Egipte]] 1922 i [[Etiopia]] 1941) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en 1951, a la que seguirà la de [[Ghana]] en 1957. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.
Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] [[1847]], [[Suràfrica]] [[1910]], [[Egipte]] [[1922]] i [[Etiopia]] [[1941]]) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en [[1951]], a la que seguirà la de [[Ghana]] en [[1957]]. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
===L'Àfrica Llatina===
===L'Àfrica Llatina===
Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com [[França]], [[Portugal]], [[Bèlgica]], [[Espanya]] o [[Itàlia]]. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del Sàhara.
Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com [[França]], [[Portugal]], [[Bèlgica]], [[Espanya]] o [[Itàlia]]. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del [[Sàhara]].
'''Països de Llengua Francesa''': [[Algèria]] (junt en l'àrap), [[Benín]], [[Burkina Fasso]], [[Burundi]], [[Camerun]] (junt en l'anglés), [[Congo]], [[Costa de Marfil]], [[Chad]] (junt en l'àrap), [[Comors]] (junt en l'àrap), [[Congo]], [[Egipte]] (junt en l'àrap i l'anglés), [[Gabon]], [[Guinea]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i el portugués), [[Madagascar]] (junt en el malgaig), [[Mali]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), [[Maurici]] (junt en l'anglés), [[Mauritània]] (junt en l'àrap), [[Níger]], [[República Centreafricana]], [[República Democràtica del Congo]], [[Rwanda]], [[Senegal]], [[Seychelles]], [[Togo]], [[Tunis]] (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'[[Illa Europa]], [[Mayotte]] i [[Reunió]].
'''Països de Llengua Francesa''': [[Algèria]] (junt en l'àrap), [[Benín]], [[Burkina Fasso]], [[Burundi]], [[Camerun]] (junt en l'anglés), [[Congo]], [[Costa de Marfil]], [[Chad]] (junt en l'àrap), [[Comors]] (junt en l'àrap), [[Congo]], [[Egipte]] (junt en l'àrap i l'anglés), [[Gabon]], [[Guinea]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i el portugués), [[Madagascar]] (junt en el malgaig), [[Mali]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), [[Maurici]] (junt en l'anglés), [[Mauritània]] (junt en l'àrap), [[Níger]], [[República Centreafricana]], [[República Democràtica del Congo]], [[Rwanda]], [[Senegal]], [[Seychelles]], [[Togo]], [[Tunis]] (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'[[Illa Europa]], [[Mayotte]] i [[Reunió]].
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Image:-Satellite Photo of Africa.jpg|thumb|right|Àfrica vista des del satèlit]]
[[Image:-Satellite Photo of Africa.jpg|thumb|right|<center>Àfrica vista des del satèlit</center>]]
Majoritàriament Àfrica és una enorme i antiga plataforma continental massiça i compacta, elevada entre 600 i 800 m.snm, solcada per grans rius (encara que pocs) i escassa en penínsules. Destaca per la seua regularitat orogràfica i considerable altitut mija.
Majoritàriament Àfrica és una enorme i antiga plataforma continental massiça i compacta, elevada entre 600 i 800 m.snm, solcada per grans rius (encara que pocs) i escassa en penínsules. Destaca per la seua regularitat orogràfica i considerable altitut mija.
== Economia ==
== Economia ==
En la seua condició de ex-colònies, la majoria dels països africans mantenen estretes relacions econòmiques en l'Unió Europea (UE).
En la seua condició de ex-colònies, la majoria dels països africans mantenen estretes relacions econòmiques en l'[[Unió Europea]] (UE).
Hi ha una organisació supranacional, prenent com a referència a l'Unió Europea, nomenada Unió Africana, de la que formen part tots els països del continent excepte Marroc, inclosa la República Àrap Sahraui Democràtica. La major part dels països africans estan subdesenrollats o en via de desenroll.
Hi ha una organisació supranacional, prenent com a referència a l'Unió Europea, nomenada Unió Africana, de la que formen part tots els països del continent excepte [[Marroc]], inclosa la República Àrap Sahraui Democràtica. La major part dels països africans estan subdesenrollats o en via de desenroll.