Llínea 106: |
Llínea 106: |
| == Interior de la catedral == | | == Interior de la catedral == |
| | | |
− | === Cimbori === | + | === Cimborri === |
| D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim. | | D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim. |
| | | |
Llínea 123: |
Llínea 123: |
| | | |
| === Girola === | | === Girola === |
− | [[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Girola de la Catedral de Valéncia (Panorama).</center>]] | + | [[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Girola de la '''Catedral de Valéncia''' (Panorama).</center>]] |
| Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina. | | Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina. |
| | | |
Llínea 129: |
Llínea 129: |
| | | |
| ==== Capella de la Resurrecció ==== | | ==== Capella de la Resurrecció ==== |
− | Se troba en el trans-altar i es diu popularment la Coveta. És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de [[1510]], fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny. | + | Se troba en el trans-altar i es diu popularment "la Coveta". És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de [[1510]], fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny. |
| | | |
| ==== Sacristia ==== | | ==== Sacristia ==== |
Llínea 139: |
Llínea 139: |
| Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada. | | Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada. |
| | | |
− | [[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|<center>Capella Major de la Catedral de Valéncia</center>]] | + | [[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|<center>Vista cenital de la Capella Major</center>]] |
| | | |
| ==== Retaule major ==== | | ==== Retaule major ==== |
Llínea 191: |
Llínea 191: |
| | | |
| == Bibliografia consultada == | | == Bibliografia consultada == |
| + | |
| + | *García Rodríguez, Amando: "La Catedral de Valencia". Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008. |
| *Hernández Úbeda, Luis (coord.):''Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996. | | *Hernández Úbeda, Luis (coord.):''Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996. |
| *Mira i Casterà, Joan Francesc: ''Valéncia per a veïns i visitants''. Edicions Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, p.s 82-84. | | *Mira i Casterà, Joan Francesc: ''Valéncia per a veïns i visitants''. Edicions Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, p.s 82-84. |