320
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Bandera de la Primera República Espanyola La '''Primera República Espanyola''' (''Primera Re...».
[[Image:Bandera primera republica espanyola.png|thumb|right|300px|Bandera de la Primera República Espanyola]]
La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en Espanya des de la seua proclamació per les Corts, el 11 de febrer de 1873, fins al 29 de decembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en Espanya.
El primer intent republicà en l'Història d'Espanya fon una experiència curta, caracterisada per la profunda inestabilitat política i social i la violència. La República fon governada per quatre presidents distints fins que, tan sols onze mesos després de la seua proclamació, es va produïr el colp d'Estat del general Pavía i l'instauració d'una república unitària dominada pel Duc de la Torre.
El período estigué marcat per tres guerres civils simultànees: la [[Tercera Guerra Carlista]], la sublevació [[Cantonalisme|cantonal]] en la [[península Ibèrica]] i la [[Guerra dels Deu Anys]] en [[Cuba]]. Els problemes més greus per a la consolidació del règim varen ser la falta de verdaders republicans, la divisió d'estos entre federalistes i unitaris i la falta de recolzament popular.
== Proclamació de la Primera República ==
El rei Amadeu I renuncià al tro d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. Esta renúncia estigué motivada per les dificultats a les que hagué d'enfrontar-se durant el seu curt reinat, com la guerra en Cuba, l'estallit de la Tercera Guerra Carlista, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfons de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.
La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en Espanya des de la seua proclamació per les Corts, el 11 de febrer de 1873, fins al 29 de decembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en Espanya.
El primer intent republicà en l'Història d'Espanya fon una experiència curta, caracterisada per la profunda inestabilitat política i social i la violència. La República fon governada per quatre presidents distints fins que, tan sols onze mesos després de la seua proclamació, es va produïr el colp d'Estat del general Pavía i l'instauració d'una república unitària dominada pel Duc de la Torre.
El período estigué marcat per tres guerres civils simultànees: la [[Tercera Guerra Carlista]], la sublevació [[Cantonalisme|cantonal]] en la [[península Ibèrica]] i la [[Guerra dels Deu Anys]] en [[Cuba]]. Els problemes més greus per a la consolidació del règim varen ser la falta de verdaders republicans, la divisió d'estos entre federalistes i unitaris i la falta de recolzament popular.
== Proclamació de la Primera República ==
El rei Amadeu I renuncià al tro d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. Esta renúncia estigué motivada per les dificultats a les que hagué d'enfrontar-se durant el seu curt reinat, com la guerra en Cuba, l'estallit de la Tercera Guerra Carlista, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfons de Borbó, fill d'Isabel II, les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.