119 717
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''alemany''', o '''alemà''' (Deutsch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües més importants del mon la que més parlants natius té en l'[[Unió Europea]]. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).
L''''alemany''', o '''alemà''' (Deutsch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües més importants del mon la que més parlants natius té en l'[[Unió Europea]]. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).
Es parla principalment en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], en dos terços de [[Suïssa]], en dos terços de la província del Tirol del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons de l'Est de Bèlgica i en alguns pobles fronteriços del comtat de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].
Es parla principalment en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], en dos terços de [[Suïssa]], en dos terços de la província del Tirol del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons de l'Est de [[Bèlgica]] i en alguns pobles fronteriços del comtat de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].
En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en Luxemburc), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.
En [[Luxemburc]], aixina com en les regions franceses d'Alsàcia i Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans, i alguns inclús dominen l'alemà estàndart (especialment en [[Luxemburc]]), encara que en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.
Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de Romania, la República Checa, Hongria i sobre tot Rusia, Kazagistà i Polònia, encara que els regressos massius a Alemanya en els anys 1990 han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'Europa, les majors comunitats germanoparlants es troben en els Estats Units, en Brasil, en Chile i en Argentina a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de Namibia. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'Alemanya, aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.
Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namibia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.
L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en 2004), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'anglés (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua extrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (després de l'espanyol i el francés). És un dels idiomes oficials de la Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.
L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua extrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (després de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de la Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.
En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, Àustria i Suïssa.
En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].
== Situació actual ==
== Situació actual ==
L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parent més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definida que se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per l'est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, pel sur el eslovac, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per l'oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igual que l'alemà i el neerlandés, no es considera que siguen mútuament inteligible entre ells.
L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parent més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definida que se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per l'est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, pel sur el eslovac, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per l'oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igual que l'alemà i el neerlandés, no es considera que siguen mútuament inteligible entre ells.
La situació és més complexa respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Fins fa poc hi hagut un continu dialectal al llarc de tota l'àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístiques. En eixe continuu, els dialectes sempre son mútuament inteligibles pels seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continu alemà-neerlandés es presta a una classificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segona mutació consonàntica. El neerlandés és part del grup baix alemà. En tot i això, degut a la separació política entre Alemanya i els Països Baixos, els dialectes del baix alemà d'Alemanya i dels Països Baixos estàn començant a divergir al llarc del sigle XX. Ademés, en abdós països molts dialectes estàn a la vora de l'extinció en haver segut reemplaçats per la llengua estàndart. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i l'alemà està començant a formar-se.
La situació és més complexa respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Fins fa poc hi hagut un continu dialectal al llarc de tota l'àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístiques. En eixe continuu, els dialectes sempre son mútuament inteligibles pels seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continu alemà-neerlandés es presta a una classificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segona mutació consonàntica. El neerlandés és part del grup baix alemà. En tot i això, degut a la separació política entre Alemanya i els [[Països Baixos]], els dialectes del baix alemà d'Alemanya i dels Països Baixos estàn començant a divergir al llarc del [[sigle XX]]. Ademés, en abdós països molts dialectes estàn a la vora de l'extinció en haver segut reemplaçats per la llengua estàndart. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i l'alemà està començant a formar-se.
Mentres que l'alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'un dels idiomes necessita un poc de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Per eixemple:
Mentres que l'alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'un dels idiomes necessita un poc de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Per eixemple:
*De kleinste kameleon is volwassen 2 cm groot, de grootste kan wel 80 cm worden. (neerlandés)
*De kleinste kameleon is volwassen 2 cm groot, de grootste kan wel 80 cm worden. (neerlandés)
*Das kleinste Chamäleon ist ausgewachsen 2 cm groß, das größte kann gut 80 cm werden. (alemà)
*Das kleinste Chamäleon ist ausgewachsen 2 cm groß, das größte kann gut 80 cm werden. (alemà)
*(valencià: "El camalleó adult més menut medix 2 cm, el més llarc ben pot atènyer 80 cm."
*([[valencià]]: "El camalleó adult més menut medix 2 cm, el més llarc ben pot atènyer 80 cm."
Els parlants de neerlandés generalment poden llegir alemà, i els parlants d'alemà que poden parlar baix alemà generalment entenen el neerlandés llegit, pero tenen problemes per a entendre el neerlandés parlat.
Els parlants de neerlandés generalment poden llegir alemà, i els parlants d'alemà que poden parlar baix alemà generalment entenen el neerlandés llegit, pero tenen problemes per a entendre el neerlandés parlat.
=== Oficialitat ===
=== Oficialitat ===
[[Image: Distribución_geográfica_del_alemá.JPG|thumb|right|350px|Distribució geogràfica del alemà.]]
[[Image: Distribución_geográfica_del_alemá.JPG|thumb|right|350px|<center>Distribució geogràfica del alemà.</center>]]
L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Àustria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suïssa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).
L'alemà és l'únic idioma oficial en Alemanya, Àustria i Liechtenstein. Compartix el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suïssa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).
=== Llengua estàndart ===
=== Llengua estàndart ===
Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes al llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndart, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte concret, sino que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escrita. Ya des de el sigle XV esta permetia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndart es va fer necessària per l'aument en importància del teatre en el sigle XIX que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà d'escenari", que a la fi es va convertir en la pronunciació ideal de l'idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obedixen a raons llingüístiques sino acústiques.
Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes al llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndart, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte concret, sino que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escrita. Ya des de el [[sigle XV]] esta permetia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndart es va fer necessària per l'aument en importància del teatre en el [[sigle XIX]] que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà d'escenari", que a la fi es va convertir en la pronunciació ideal de l'idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obedixen a raons llingüístiques sino acústiques.
Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya al llarc del sigle XIX) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu Sajonia prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.
Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya al llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.
La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats estàndart al mateix modo.
La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats estàndart al mateix modo.
=== Eixemples de variacions fonològiques ===
=== Eixemples de variacions fonològiques ===
En alemà de Zúrich es pronuncia una vibrant, al igual que los hispanoparlants, quan realisa el fonema corresponent a la lletra <<r>>.
En alemà de [[Zúrich]] es pronuncia una vibrant, al igual que los hispanoparlants, quan realisa el fonema corresponent a la lletra <<r>>.
La seqüència ei que es pronuncia /ai/ en alemà estàndart, se pronuncia /i:/ en alemà suiss.
La seqüència ei que es pronuncia /ai/ en alemà estàndart, se pronuncia /i:/ en alemà suiss.
L'escritura manuscrita tradicional es denominava Kuirrent. A començaments del sigle XX se va establir una forma d'escriure denominada Sütterlin, obligatòria en les escoles hasda 1941, hui en dia en desus.
L'escritura manuscrita tradicional es denominava Kuirrent. A començaments del sigle XX se va establir una forma d'escriure denominada Sütterlin, obligatòria en les escoles hasda 1941, hui en dia en desus.
En 1996, la seua ortografia va patir una sustancial i polèmica reforma en motiu de disminuir el número d'excepcions i fer més llògiques les regles.
En [[1996]], la seua ortografia va patir una sustancial i polèmica reforma en motiu de disminuir el número d'excepcions i fer més llògiques les regles.
== Veja's també ==
== Veja's també ==