Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | | |
| [[Image:77 aniversario 2 república eibar4.JPG|thumb|right|250px|Tricolor issada en el 77 aniversari de la República en [[Éibar]], [[Euskadi]].]] | | [[Image:77 aniversario 2 república eibar4.JPG|thumb|right|250px|Tricolor issada en el 77 aniversari de la República en [[Éibar]], [[Euskadi]].]] |
− | Entretant, les ciutats de [[Sahagún]] ([[Província de Lleó|Lleó]], [[Éibar]] ([[Guipúscoa]]) i [[Chaca]] ([[Osca]]) foren les tres úniques ciutats que proclamaren la República un dia abans de la data oficial, el 13 d'abril de 1931. El Govern de la República les concediria posteriorment el títul d'Ilustrísimes Ciutats. La primera ciutat en la que es va issar la bandera tricolor fon Éibar, a les 6:30 del matí del 14 d'abril, a la vesprada d'eixe mateix dia l'imitaren les principals capitals espanyoles, incloent Barcelona i Madrit, en les que les candidatures republicanes obtingueren majories molt folgades. | + | Entretant, les ciutats de [[Sahagún]] ([[Província de Lleó|Lleó]]), [[Éibar]] ([[Guipúscoa]]) i [[Jaca]] ([[Osca]]) foren les tres úniques ciutats que proclamaren la República un dia abans de la data oficial, el 13 d'abril de 1931. El Govern de la República les concediria posteriorment el títul d'Ilustrísimes Ciutats. La primera ciutat en la que es va issar la bandera tricolor fon Éibar, a les 6:30 del matí del 14 d'abril, a la vesprada d'eixe mateix dia l'imitaren les principals capitals espanyoles, incloent Barcelona i Madrit, en les que les candidatures republicanes obtingueren majories molt folgades. |
| | | |
| [[Alfons XIII]] abandonà el país sense abdicar formalment i es va traslladar a [[París]], fixant posteriorment la seua residència en [[Roma]]. En giner de 1941 abdicà en favor del seu tercer fill, Juan. Va faltar el 28 de febrer del mateix any. | | [[Alfons XIII]] abandonà el país sense abdicar formalment i es va traslladar a [[París]], fixant posteriorment la seua residència en [[Roma]]. En giner de 1941 abdicà en favor del seu tercer fill, Juan. Va faltar el 28 de febrer del mateix any. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| ''"...y antes de las seis de la mañana habíase congregado el pueblo en la plaza que se iba a llamar de la República, y los concejales electos del domingo, por su parte, habiéndose presentado en la Casa Consistorial con la intención de hacer valer su investidura desde aquel instante, se constituyeron en sesión solemne, acordando por unanimidad proclamar la República. Acto seguido fue izada la bandera tricolor en el balcón central del ayuntamiento, y Juan de los Toyos dio cuenta desde él al pueblo congregado, que a partir de aquella hora los españoles estábamos viviendo en República. (Toribio Echeverría, Viaje por el país de los recuerdos)"'' | | ''"...y antes de las seis de la mañana habíase congregado el pueblo en la plaza que se iba a llamar de la República, y los concejales electos del domingo, por su parte, habiéndose presentado en la Casa Consistorial con la intención de hacer valer su investidura desde aquel instante, se constituyeron en sesión solemne, acordando por unanimidad proclamar la República. Acto seguido fue izada la bandera tricolor en el balcón central del ayuntamiento, y Juan de los Toyos dio cuenta desde él al pueblo congregado, que a partir de aquella hora los españoles estábamos viviendo en República. (Toribio Echeverría, Viaje por el país de los recuerdos)"'' |
| | | |
− | "...i abans de les sis del matí s'havia congregat el poble en la plaça que se'n anava a dir de la República, i els regidors electes del dumenge, per la seua part, havent-se presentat en la Casa Consistorial en l'intenció de fer valer la seua investidura des d'aquell instant, es varen constituir en sessió solemne, acordant per unanimitat proclamar la República. Acte seguit fon issada la bandera tricolor en el balcó central de l'ajuntament, i Juan de los Toyos va donar conte des d'ell al poble congregat, que a partir d'aquella hora els espanyols estàvem vivint en República. | + | "...i abans de les sis del matí s'havia congregat el poble en la plaça que se'n anava a dir de la República, i els regidors electes del dumenge, per la seua part, havent-se presentat en la Casa Consistorial en l'intenció de fer valer la seua investidura des d'aquell instant, es varen constituir en sessió solemne, acordant per unanimitat proclamar la República. Acte seguit fon issada la bandera tricolor en el balcó central de l'ajuntament, i Juan de los Toyos va donar conte des d'ell al poble congregat, que a partir d'aquella hora els espanyols estàvem vivint en República." |
| | | |
| == Constitució de 1931 == | | == Constitució de 1931 == |
Llínea 44: |
Llínea 44: |
| El parlament resultant de les Eleccions a Corts Constituyents de [[28 de juny]] de 1931 tingué per missió la d'elaborar i aprovar una Constitució el dia [[9 de decembre]] del mateix any. | | El parlament resultant de les Eleccions a Corts Constituyents de [[28 de juny]] de 1931 tingué per missió la d'elaborar i aprovar una Constitució el dia [[9 de decembre]] del mateix any. |
| | | |
− | La Constutició de la Segona República Espanyola va supondre un alvanç notable en el reconeiximent i defensa dels drets humans pel ordenament jurídic espanyol i en l'organisació democràtica del Estat: dedicà casi un terç del seu articulat a arreplegar i protegir els drets i llibertats individuals i socials, va ampliar el dret de sufragi actiu i passiu als ciutadans d'abdós sexes majors de 23 anys i va residenciar el poder de fer les lleis en el mateix poble, va establir que el Cap de l'Estat seria a partir de llavors triat per un colege compost per Diputats i compromisaris, els que al mateix temps eren nomenats en les eleccions generals. | + | La Constitució de la Segona República Espanyola va supondre un alvanç notable en el reconeiximent i defensa dels drets humans pel ordenament jurídic espanyol i en l'organisació democràtica del Estat: dedicà casi un terç del seu articulat a arreplegar i protegir els drets i llibertats individuals i socials, va ampliar el dret de sufragi actiu i passiu als ciutadans d'abdós sexes majors de 23 anys i va residenciar el poder de fer les lleis en el mateix poble, va establir que el Cap de l'Estat seria a partir de llavors triat per un colege compost per Diputats i compromisaris, els que al mateix temps eren nomenats en les eleccions generals. |
| | | |
| Alguns dels principis que la Constitució va incorporar o reafirmar com elements esencials del ordenament jurídic espanyol sigueren: | | Alguns dels principis que la Constitució va incorporar o reafirmar com elements esencials del ordenament jurídic espanyol sigueren: |
Llínea 59: |
Llínea 59: |
| L'història de la bandera tricolor respon a un sentiment esencialment popular. Adaptació durant el Trieni Lliberal del vell penó comuner, la voluntat el poble fon l'encarregada de dur-la als màstils oficials de la II República en un arranc improvisat de diferenciar el nou règim que començava després de les votacions del 12 d'abril en els seus símbols més necessaris. | | L'història de la bandera tricolor respon a un sentiment esencialment popular. Adaptació durant el Trieni Lliberal del vell penó comuner, la voluntat el poble fon l'encarregada de dur-la als màstils oficials de la II República en un arranc improvisat de diferenciar el nou règim que començava després de les votacions del 12 d'abril en els seus símbols més necessaris. |
| | | |
− | L'unió del roig, el groc i el morat en tres franjes d'igual grandària es fa oficial en el decret de 27 d'abril de 1931 i fon refrenada en l'elevació a artícul en la Constitució Republicana de 9 de decembre d'eixe mateix any. En dit decret es va aclarar l'inclusió del color castellà als tradicionals aragonesos: "Hui s'aplega la bandera adoptada com nacional a mijans del segle XIX. D'ella es conserven els dos colors i se li afegix un tercer que la tradició admet per insígnia d'una regió ilustre, nervi de la nacionalitat, en lo que el emblema de la República, aixina format, resumix més acertadament l'armonia d'una gran Espanya". | + | L'unió del roig, el groc i el morat en tres franjes d'igual grandària es fa oficial en el decret de 27 d'abril de 1931 i fon refrendada en l'elevació a artícul en la Constitució Republicana de 9 de decembre d'eixe mateix any. En dit decret es va aclarar l'inclusió del color castellà als tradicionals aragonesos: "Hui s'aplega la bandera adoptada com nacional a mijans del segle XIX. D'ella es conserven els dos colors i se li afegix un tercer que la tradició admet per insígnia d'una regió ilustre, nervi de la nacionalitat, en lo que el emblema de la República, aixina format, resumix més acertadament l'armonia d'una gran Espanya". |
| | | |
| Els orígens d'esta nova ensenya es remonten a [[1820]]. En eixe any el General Riego després de "reproclamar" la constitució de Càdis en Cabezas de San Juan va provocar durant un breu lapse de temps -a penes tres anys- l'obertura lliberal del govern de Ferran VII. Durant este periodo es va fundar la Milícia Nacional a la que se li varen assignar banderes morades en l'escut de Castella i Lleó. Poc va durar dita divisa puix eixe mateix any és substituida per una atra rojigualda en el lema Constitució en la seua franja central. | | Els orígens d'esta nova ensenya es remonten a [[1820]]. En eixe any el General Riego després de "reproclamar" la constitució de Càdis en Cabezas de San Juan va provocar durant un breu lapse de temps -a penes tres anys- l'obertura lliberal del govern de Ferran VII. Durant este periodo es va fundar la Milícia Nacional a la que se li varen assignar banderes morades en l'escut de Castella i Lleó. Poc va durar dita divisa puix eixe mateix any és substituida per una atra rojigualda en el lema Constitució en la seua franja central. |
Llínea 65: |
Llínea 65: |
| En 1823 el retornament de [[Ferran VII]] l'Absolutíssim acabà també en la pròpia Milícia Nacional. En [[1843]] baix el reinat d'Isabel II es va decretar per primera volta, el 13 d'octubre, l'unificació de la bandera d'Espanya. En dit decret regulador es va permetre als regiments que abans tingueren banderes morades l'us de tres corbate (que són els cordonsq ue pengen dels extrems superiors de les banderes) en els colors roig, groc i morat. Este és el principal antecedent de l'actual tricolor. | | En 1823 el retornament de [[Ferran VII]] l'Absolutíssim acabà també en la pròpia Milícia Nacional. En [[1843]] baix el reinat d'Isabel II es va decretar per primera volta, el 13 d'octubre, l'unificació de la bandera d'Espanya. En dit decret regulador es va permetre als regiments que abans tingueren banderes morades l'us de tres corbate (que són els cordonsq ue pengen dels extrems superiors de les banderes) en els colors roig, groc i morat. Este és el principal antecedent de l'actual tricolor. |
| | | |
− | Després del desterro d'[[Isabel II]], el Govern Provisional va canviar l'escut monàrquic substituïnt en ell a la corona real per la mural i afegix les columnes d'Hèrcules. Abdós símbols els va heretar l'escut que adorne la bandera tricolor en la Segona República. El breu reinat d'[[Amadeu I de Saboya]] va concloure en la proclamació de la [[Primera República]]. La bandera proyectada durant este règim emulava els colors revolucionaris de França: el roig, el blanc i el blau, modificació que no es va dur a terme per la seua curta duració i, en la restauració Canovista, la banera va recuperar els seus elements de [[1843]]. | + | Després del desterro d'[[Isabel II]], el Govern Provisional va canviar l'escut monàrquic substituïnt en ell a la corona real per la mural i afegix les columnes d'Hèrcules. Abdós símbols els va heretar l'escut que adorne la bandera tricolor en la Segona República. El breu reinat d'[[Amadeu I de Saboya]] va concloure en la proclamació de la [[Primera República Espanyola|Primera República]]. La bandera proyectada durant este règim emulava els colors revolucionaris de França: el roig, el blanc i el blau, modificació que no es va dur a terme per la seua curta duració i, en la restauració Canovista, la banera va recuperar els seus elements de [[1843]]. |
| | | |
| És en esta etapa (1875-1930) quan el Partit Federal va adoptar els colors de la Milícia Nacional de [[1820]] com a símbol de la facció antidinàstica i rebuig al sistema establit. Va començar a vore's la bandera tricolor en casins, periòdics i centres d'adscripició republicana. I fon tal el fort víncul d'estos colors en l'idea de República, de canvi i de progrés, durant els reinats d'Alfons XII, Alfonx XIII, la regència de Maria Cristina i les Dictadures de Primo de Rivera i Berenguer, que, en un arranc d'esponteneitat, una volta coneguts els primers resultats de les votacions del 12 d'abril de 1931, especialment en Madrit el poble va eixir al carrer duent insígnies, escarapeles i banderes en els tres colors de la República. El decret i l'artícul que otorgaren valor institucional al símbol no foren més que el refrendo oficial a un sentir popular. La bandera, filla del poble espanyol onejà des d'abril de 1931 en els màstils oficials, en l'eixèrcit i les embaixades i consulats d'Espanya per tot arreu. Per ad ella es va adaptar l'escut que en 1868 va triar el Govern Provisional: quartelat de [[Corona de Castella|Castella]], [[Regne de Lleó|Lleó]], [[Corona d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Navarra|Navarra]] en la Granada en punta, timbrat per coron amural i entre les dos columnes d'Hèrcules. Com a novetat destaca la seua menor grandària -1 m x 1 m-, la mateixa mida per a les tres franges i els flecs dorats en el contorn de les pertenecients al eixèrcit. Poc de temps onejà lliure esta bandera: dies després del 18 de juliol de 1936 fon substituïda per atres divises i apenes va sobreviure ofegada en la contenda. En el bando lleal les milícies preferiren casi sempre banderes roges o roginegres adornades en emblemes partidistes: falços i martells, punys tancats i atres símbols que arraconaren també l'escut oficial. A pesar de que gràcies a la creació de l'eixèrcit popular tornà a reglamentar-se com única la tricolor, en la pràctica la proliferació de banderes pròpies per part de les distintes unitats feu que no hi havera mai més una ensenya oficial. | | És en esta etapa (1875-1930) quan el Partit Federal va adoptar els colors de la Milícia Nacional de [[1820]] com a símbol de la facció antidinàstica i rebuig al sistema establit. Va començar a vore's la bandera tricolor en casins, periòdics i centres d'adscripició republicana. I fon tal el fort víncul d'estos colors en l'idea de República, de canvi i de progrés, durant els reinats d'Alfons XII, Alfonx XIII, la regència de Maria Cristina i les Dictadures de Primo de Rivera i Berenguer, que, en un arranc d'esponteneitat, una volta coneguts els primers resultats de les votacions del 12 d'abril de 1931, especialment en Madrit el poble va eixir al carrer duent insígnies, escarapeles i banderes en els tres colors de la República. El decret i l'artícul que otorgaren valor institucional al símbol no foren més que el refrendo oficial a un sentir popular. La bandera, filla del poble espanyol onejà des d'abril de 1931 en els màstils oficials, en l'eixèrcit i les embaixades i consulats d'Espanya per tot arreu. Per ad ella es va adaptar l'escut que en 1868 va triar el Govern Provisional: quartelat de [[Corona de Castella|Castella]], [[Regne de Lleó|Lleó]], [[Corona d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Navarra|Navarra]] en la Granada en punta, timbrat per coron amural i entre les dos columnes d'Hèrcules. Com a novetat destaca la seua menor grandària -1 m x 1 m-, la mateixa mida per a les tres franges i els flecs dorats en el contorn de les pertenecients al eixèrcit. Poc de temps onejà lliure esta bandera: dies després del 18 de juliol de 1936 fon substituïda per atres divises i apenes va sobreviure ofegada en la contenda. En el bando lleal les milícies preferiren casi sempre banderes roges o roginegres adornades en emblemes partidistes: falços i martells, punys tancats i atres símbols que arraconaren també l'escut oficial. A pesar de que gràcies a la creació de l'eixèrcit popular tornà a reglamentar-se com única la tricolor, en la pràctica la proliferació de banderes pròpies per part de les distintes unitats feu que no hi havera mai més una ensenya oficial. |
| | | |
− | El bando rebelde tingué en els seus inicis a la tricolor com a bandera, pero a partir d'agost es va prendre com a oficial la rogigualda anterior a 1931. El no dispondre de banderes pròpies i tindre qeu cobrir improvisadament de roig la franja morada (cosida o pintada) donà lloc a curioses insígnies rogigualdes en franges de la mateixa amplària i escut republicà en el seu centre. En febrer de 1938 es va canviar l'escut pel dels "Reis Catòlics" que no era un atre que el republicà en la corona real i sobre el pit de l'àguila negra de Sant Joan. | + | El bando rebelde tingué en els seus inicis a la tricolor com a bandera, pero a partir d'agost es va prendre com a oficial la rogigualda anterior a 1931. El no dispondre de banderes pròpies i tindre que cobrir improvisadament de roig la franja morada (cosida o pintada) donà lloc a curioses insígnies rogigualdes en franges de la mateixa amplària i escut republicà en el seu centre. En febrer de 1938 es va canviar l'escut pel dels "Reis Catòlics" que no era un atre que el republicà en la corona real i sobre el pit de l'àguila negra de Sant Joan. |
| | | |
| == Context social i econòmic == | | == Context social i econòmic == |
Llínea 118: |
Llínea 118: |
| * [[Llei de Reforma Agrària]] | | * [[Llei de Reforma Agrària]] |
| | | |
− | * Disloució de les Corts i convocatòria de noves eleccions (9 d'octubre de 1933). | + | * Disolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions (9 d'octubre de 1933). |
| | | |
| * Fundació de [[Falange Española]] per [[José Antonio Primo de Rivera]] (29 d'octubre de 1933). | | * Fundació de [[Falange Española]] per [[José Antonio Primo de Rivera]] (29 d'octubre de 1933). |
Llínea 128: |
Llínea 128: |
| "Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rusia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumf dins de la legalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... mosatros responem: anem legalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caracters croents que, per fotuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista". | | "Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rusia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumf dins de la legalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... mosatros responem: anem legalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caracters croents que, per fotuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista". |
| | | |
− | * El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el chiu expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació. | + | * El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació. |
| | | |
| * L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decemrbe de 1933. | | * L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decemrbe de 1933. |